En aquesta reunió hem tingut una visita. Un company rellotger d’afició s`ha comprat una caixa dels 70, el kit de rellotge numero 2, la que porta sonería. Com que el Meccano sortía bastant de la seva experiència, ens ha deixat la caixa, en Vallès s’ha compromes a muntar el model.
L’Antonio Ruiz ha portat els seus experiments amb frens de tambor- A l’esquerra un fre tret d’una manual anglès. A la dreta el mecanisme que ell ha enginyat per millorar-lo. De tota manera, es queixa que qmb el gruix del “tapacubos” no hi ha espai per fer cap intent mes seriós.
La reunio ha estat de retrobament, ningu ha portat res del que calguès informar, de manera que parlarem del que la gent ha penjat al Whatsapp de la Penya durant questes vacances.
En Jordi Fabregat ens ha ensenyat le seva fantàstica col·lecció de Meccano niquelat, anterior a 1926, any en el que va sortir el Meccano pintat de verd i granate.
No crequeu que el te per fer bonic, ha estat treballant darrerament en la grua derrick del supermodel numero 6. Aquest n’ es el resultat.
Per la motorització ha fet servir un dels motors que va fabricar Marklin, alguns van entrar a la gamma Meccano els anys 70.
En Sebastià Atserias ha penjat una foto de la versió que en va fer ja fa alguns anys, motoritzada per una maquina de vapor falsa que ocultava un motor eléctric. La foto es feta a una reunió del CAM.
Per acabar amb el model, vegeu una grua d’aquest tipus utilitzada a la construcció del canal de Serós, a començament del segle XX.
L’ Antonio Ruiz ha aprofitat les vacances per pintar algunes peces de verd i vermell.
I per acabar, una foto del model de la Sagrada Familia de Louis Fleck, instal·lada, al museu de la joguina de Montauban, al nord de Toulouse. Sembla ser que es van fer oferiments per portar-la a Catalunya, pero ningú dels contactats per Meccano s’en va voler fer carrec.
I aixó es tot. La propera reunió es el 25 de setembre. Us hi esperem!.
Hola a tots. No, no hem abandonat el blog. Senzillament, en aquests dies quasi ningu es dedica al Meccano, ningu porta res a les reunions, no hi ha res a fotografiar.
Hem tingut una junta i hem canviat de president, ara ho es en Guillem Ripoll. En Sebastiá segueix editant el butlletí, que sortira el quart trimesrre de l’any. La penya segueix funcionant.
Be, no es que ningu no faci Meccano, alguns, com en Jordi Fabregat fan models tan grossos que no els poden portar a les reunions! Vegeu el foto-reportatge sobre la grua ferroviaria Supermodel numero 30 que ha fet en Jordi. La majoria de peces provenen d’un Meccano nr 7 dels anys 30, encara que es veu alguna engranatge de Delrin de Metallus.
Aqui teniu les fotos:
La propera reunió es el 24 de juny, després farem vacances fins al setembre.
Avui s’ha aprovat la data de la nostra propera Junta General, que serà el proper diumenge 24 d’abril. Degut a les restriccions imposades per el COVID, no havíem celebrat cap junta els darrers dos anys. Els socis rebreu la corresponent carta.
La estrella d’avui ha estat la locomotora d’ en Sebastià Atserias. Es basa en fotos de la locomotora dels ferrocarrils bavaresos que remolcava el tren reial de Lluis II de Baviera. El model es a una escala no molt gran, però fet amb molta cura i amb molta atenció als detalls. Esta motoritzat i aquest video el mostra corrent per una via feta amb Meccano, encara que pot fer servir una via de model d’escala 1.
Esperem veure el model publicat properament al Constructor Quarterly.
La locomotora s’ha pogut fer amb l’ajut de la corbadora de peces de l’Antoni Gual, feta amb els corrons comprats a Stuart Borrill, i peces velles.
L’ Antonio Ruiz, tenia una màquina de vapor horitzontal Meccano d’els 70 per una part, i una màquina de vapor Wilesco sobreposada per l’altre. Com que estava descontent amb la Maquina Meccano (fabricada per Mamod, de simple efecte, amb cilindre oscil·lant i sense nivell d’aigua visible) i la maquina Wilesco, (amb nivell d’aigua, doble efecte i caixa d’aigues) ha muntat la Wilesco sobre la base Meccano, aconseguint una maquina mes potent i fiable. La màquina Wilesco te a mes una sortida de vapor amb recollida d’olis, amb el que embruta molt poc. La unica pega es que la maquina Wilesco no disposa de valvula de regulació del vapor, amb el que cal anar modulant el foc per variar la velocitat.
Ens ha sorprès la visita a darrera hora d’un aficionat de Capellades, que per un error a la adreça al nostre anunci de Google, ha hagut de donar voltes per trobar-nos. Esta construint el xassís de cotxe del supermodel Nº1 i tenia dubtes sobre com muntar els poc elàstics neumatics de 3″ sobre les corresponents politjes. Li hem recomanat la solució de submergir-los en aigua i posar aquesta a escalfar fins que bulli, cosa que dona una elasticitat temporal als neumatics. Esperem tornar-lo a veure a ell i el su model en alguna propera reunió.
Aixó ha estat tot per avui. La propera reunió es el 13 de març.
En Jordi Vallés ha començat una maquina de trenar que potava al cap desde feia anys. Es tracta d’una trenadora cartesiana en la que els rodets es mouen per files i columnes empesos per cursors lineals. Provisionalment va accionada per una maneta per cada eix, a les que cal donar una volta sencera alternativament a l’una i l’altra. En Vallés te la idea de fer aquest moviment alternat amb un sol motor, ajudat per un mecanisme indexador. Posar-hi dos motors i una enclavament per finals de carrera seria massa senzill…Tembe es el primer cop que veiem 4 unitats de la peça 175, l’acoblament flexible, cada una a la punta de la vareta oscilant que mou els cursors.
L’Antonio Ruiz ha portat un diferencial de petit radi, inspirat en un article de Meccano Magazine. Fa servir pinyons d’ onze dents de Zamac, un d’ells modificat, sense boixet. El MM hi posava un sol pinyó.
També ha portat un vell motor elèctric de plaques, del Meccano espanyol, es va estar fabricant dels de els anys 30 fins a finals dels 60 quasi sense canvis. La diferencia amb el motor anglès de plaques es en que els suports carbons de contacte queden fora de les plaques, i aquestes son llargues amb dues files de forats addicionals. Es una copia del motor anglès de finals dels anys 20, i com aquest, es universal, es a dir, pot funcionar amb corrent alternatiu o continu.
Ha portat una curiositat de la gama de Eitech una helix motoritzada que inclou una placa solar. Si li arriba prou llum, gira sola…
Per Whats’app, en Jordi Fabregat ens ha fet arribar una foto d’un motor “geperut” francès de 220V dels anys 30. Una tensió mica perillosa per un motor per muntar-lo en un model, pero aquells eren altres temps.
L’ Artur Vila va portar una caixa accessoria de Märklin, que permetia afegir catúfols als models com dragues o excavadors de rases. Una cadena especial permetia de muntar-hi els catúfols, i uns eixos amb rodes permetien que tot llisques correctament.
En Jordi Valles ha portat la seva maquina de corbar plaques, motoritzada i molt reforçada.
Per Whatsapp, l’ Antonio Ruiz ens ha fet arribar el seu muntatge per comptar les revolucions d’un motor, a partir del comptador d’ un vell cassette. La idea es de cronometrar un cert numero de revolucions i extreure’n la velocitat del motor.
En Jordi Fabregat ens ha mostrat aquesta rara peça de la seva col·lecció, un electroimant que va comercialitzar Meccano i el va fer servir en un únic Supermodel.
I aixó ha estat tot, la propera reunió es el 13 de febrer.
Aixo es el que ens ha portat la primera reunió de l’any.
Als grups Meccano de Facebook un col·leccionista de maquinaria agricola ha penjat fa poc un curt video d’una antiga transmissio en angle recte que no fa servir engranatges. Es veu que era un mecanisme utilitzat a finals del segle XIX, pel seu menor pes i manteniment respecte a un parell d’engranatges cónics. Per descomptat algú va preguntar-se qui seria el primer a adaptar el mecanisme al Meccano.
La primicia mundial la va aconseguir en Jordi Vallés. Hem pogut tocar el seu mecanisme, que funciona com una seda. Els puristes es van queixar de que fes servir peces no estandard: unes boles amb forat roscat per les rótules i un acoblament Marklin que te la fila del mig de forats tota roscada.
Com que l’opinió publica seguia considerant el problema obert, l’Antoni Gual va intentar fer-ne una apxoximacio en “tot Meccano” que no acaba d’anar fina.
No ha estat fins després de las dues versions de casa que el Sr Alan Wenbourne n’ ha fet una versió “tot Meccano” que funcionava de veritat.
L’ Antonio Ruiz ha portat un parell de juntes homocinètiques del seu disseny, i de mida mes compacta que el muntatge tradicional de dos acoblaments universals un darrere l’altre.
També ens ha demostrat que dos engranatges d’onze dents per cadena de plàstic poden engranar entre ells, sempre que es muntin sobre una tira d’un sistema amb espaiat mètric.
L’Antonio ens va portar també el resultat de la seva prova de netejar les peces de llautó amb Viakal. A l’esquerra la peça neta. Desprès de l’inmersió per unes hores en el producte, cal fregar una mica.
Aixó ha estat tot. La propera reunió es el 23 de gener. Us hi esperem!
Aquesta ha estat la darrera reunió de l’any, ja que la suspenem la propera, que tocaria el 26 de desembre, que es un dia per estar amb la família.
En Salvador Torregrossa ens ha passat per Whatsapp unes interessants fotos del seu model del pont ferroviari del Forth, prop d’ Edimburg. Una peça imponent i prou gran com per no poder portar-la a una reunió.
En Jordi Fabregat, també per Whatsapp ens ha fet arribar el seu model de cotxe antic i mal conductor, un divertit model de manual d’un cotxe mogut per un motor de corda que fa ziga-zagues mentre el conductor intenta controlar-lo.
L’Antoni Gual ha portat diversos elements d’un model de dos ciclistes que es persegueixen en una pista circular. Els continuus avançaments els produiran un parell d’engranatges excèntrics.
Volem agrair la donació que ha fet a la Penya la Sra Marta Borràs: el Meccano del seu pare, en una caixa de fusta feta a mida amb quatre pisos, plena de peces des dels anys 20 fins als 60. Els que ens vam ocupar de recollir-la hem disfrutat remenant peces tal com no ho fèiem des de que teníem la seu a la ludoteca. Encara queda molt Meccano a disposició dels socis!
I per acabar unes fotos del pessebre que fan cada any els afiliats del casal Joan Casaselles, on ens reunim.
Desitjem a tots els socis de la Penya i a tots els aficionats al Meccano que tingueu unes Bones Festes i un Feliç any nou!
La propera reunió es el dia 9 de gener, us hi esperem!
Aquesta es ja la segona reunió que fem als locals habituals del casal Joan Casanelles.
L’ Antoni Gual ha portat un xassís amb tracció al davant de nomes 11 forats d’ample, que fa temps que està barrinant. La transmissió fa servir un diferencial estret de nomes 31 mm d’ample i uns acoblaments enginyats per en Pierre Monsallut del CAM, basats en el clàssic acoblament Tracta. Es tacta d’una cadena formada per 4 peces en u articulades entre elles. La suspensió i la direcció es combinen en un muntatge Cardan per tal de que el punt d’ articulació tant de la direcció com de la suspensió coincideixi amb el de la transmissió. Tot això va complementat amb un motor xinés paer petit electrodomèstic que porta ja la reducció incorporada.
La propera reunió es el 28 de novembre. Animeu-vos!
Blog del Club Meccano de Catalunya 