Aquesta ha estat una nova reunió amb confinament municipal i tancament de bars a les 9:30 del matí. Que hi farem!.
L’ Antonio Ruiz ha mostrat per Whatsapp un interessant rodament axial en miniatura per tal d’absorbir la força que fa un vis-sens-fi quan funciona. Els rodaments son arandeles que roden sobre dues arandeles de diametre gran. Una bona idea!
Tambe ens ha mostrat un acoblament flexible que ha fet mitjançant passadors i politjes de goma ficats en forats engrandits de rodes de boixet.
En Sebastià Atserias ha portat un model de ventilador amb moviment de va-i-ve. una idea que te el seu origen en un Meccano Magazine de novembre de 1926. Nomes ha canviat el voluminós motor de plaques de l’època per un de mes modern. Un model dissenyat fa quasi cent anys!.
I aixó es tot. La propera es el 14 de febrer, dia d’eleccions.
Avui ha fet molt fred i ens tancaven els bars a les 9:30 del mati, o sigui que hem preferit no trobar-nos. Em pertoca, doncs, mirar el Whatsapp i veure que hi ha hagut.
En Jordi Vallés, que esta conjuminant un teler junt amb un company de Nova Zelanda, ens passa aquesta foto d’una cadena de tires de 6 forats que recorda les targetes perforades dels telers Jacquard, pero en negatiu.
L’ Antonio Ruiz ha fet aquest model de cotxe teledirigit amb altaveu i musica màquina de la epoca en que Meccano va ser Nikko a la decada del 2000. Tot molt llampant, com per anar a la disco.
En Jordi Fabregat ha acabat el seu indexador per al seu Supermodel de roda doble. El mecanisme. totelment mecánic, fa donar 8 voltes seguides a la roda, a continuació en fa una parant per que a cada cabina puguin pujar i baixar els passatgers. Ha fet el mecanisme amb les seves peces verd-granate dels anys 30, per fer joc amb la roda. El mecanisme el va dissenyar John Nuttall i en Jordi Valles en va mostrar un a la darrera exposició. La segona foto es virtual, fent servir un programa d’ Autodesk Inventor amb la llibreria de peces que ha desenvolupat i que podeu trobar aquí (seleccionar 3D parts al menú).
També ha penjat fotos d’ una caixa original del numero 4 anglès dels anys 30, malauradament buida..
La propera reunió es el 24 de gener, esperem que no faci tant de fred i ens veiem les cares.
Aquest aha estat la ultima reunio de l’any, i nomes ha pogut durar mitja hora, degut a les restriccions pel confinament. Hem sabut la mort del company Fernando Mendieta, enviem desde aqui les nostres condolencies als familiars.
L’Antonio Ruiz ha dissenyat un acoblament universal per models pesants, amb mes capacitat de torsió de la versió del catáleg.
També nes ha portat una peca curiosa d’una caixa d’origen xinès,amb un espaiat de forats diferent en cada direcció. Esta clar que la pqça ha estat dissenyada per al model.
L’ Antoni Gual ens ha portat la seva versió el marcià del manual numero 5 dels anys 70. A pesar de que sambla que hagi de caminar, les cames son unides rigidament entre elles i nomes es balanceja de costat a costat. Al manual fan el model amb el motor Richard Monoperm de 6 velocitats, clarament excessiu, pero potser necessari per obtenir la velocitat adequada. L’ Antoni l’ha fet sense el cos en forma de caixa i amb un motor de corda Màgic.
I aixo ha estat tot. La propera es el deu de gener.
Aquesta es la entrada que inaugura el novè any del blog. Us agraim la atenció i esperem portar-vos els nostres invents i models uns quants anys mes.
La reunió ha estat al bar Golf, davant del nostre local, que continua tancat.
En Jordi Valles ha portat un nou “Peripherator”, el giny que fa moure boles de rodament fent-les rodar entre dues rodes de boixet. Ja fa temps que els meccaneros de tot arreu competeixen per fer-los cada cop mes petits i senzills.
L’ Antoni Gual ha portat els dos models que ha presentat al concurs del Spanners d’enguany. Per una banda, el camió amb grua que ja va presentar a la reunió virtual anterior.
Per altra banda, un model inspirat en el tractor amb pala, “Lifting Shovel” del manual del numero 10. A pesar de ser petit, te direcció, una maneta per pujar i baixar la pala i una palanca que llobera la pala per buidar-la i le torna a subjectar quan es baixa fins a nivell de terra. En podeu veure un video aqui.
Fora del Meccano, l’Antonio Ruiz ha portat el mini-dron xines que s’ha comprat, mes barat que un menú. Per engegar-lo es deixa caure, sorteja els obstacles i te una carcassa tova per no fel mal a ningú. Per apagar-lo cal enxampar-lo i posar-lo de cap per avall. Aquestes joguines ens meravellen i fan semblar el Meccano una mica passat de moda…
Aixó ha estat tot. Si les restriccions ho permeten, la propera reunió será el 27 de desembre, al bar probablement.
Una altra reunió virtual, sense lloc fisic on reunir-nos. Nomes hem vist dos models, pero son d’aquells que un recorda.
En Jordi Fabregat ha acabat la noria doble del Super Model num 33 . Es un model impressionant, amb dues nories que giren en sentit contrari, tot fet amb meccano de l’epoca(anys 30) .En Jordi vol afegir-hi un mecanisme indexador tipus Nuttall com el que va fer en Vallés fa un temps, de manera que giri una estona i fagi les parades per baixar els usuaris, i tot de forma mecànica, sense parar el motor.
Per al concurs dels Spanners, l’ Antoni Gual ha aconseguit de fer un model prou bonic d’un camió al que en Sebastià Atserias va suggerir d’afegir-hi una grua. Tot aixó amb les peces permeses al reglament. Esperem que sigui un éxit. Podeu veure com va la competició aquí.
I això es tot. Si no canvia res, sembla que a la propera reunió del 13 de desembre ja ens podrem veure les cares. A mes serà el vuitè aniversari del blog!
Hola. Aquesta ha estat una altra reunió virtual a causa del confinament.
En Jordi Vallés està treballant en un teler. Aqui tenim dues fotos del parcial. Esperem veure’l funcionar aviat!
En Sebastià Atserias ha acabat el seu model del tractor amb pala del manual del num 10. El motor de plaques laterals que havia restaurat va resultar no tenir prou força per moure el model, per el que ha hagut d’adaptar-hi un motor modern. Aqui en podeu veure un video.
La llista de correu dels Spanners ha convocat un nou concurs de Nadal, podeu veure’n els participants aqui. La foto es de les peces permeses, a mes de 40 cargols i femelles. La llista es aquí.
I això ha estat tot. La propera reunió es el 23 de novembre, i ens temem que també haura de ser virtual.
Be, aquesta torna a ser una reunió virtual a base de models del grup de Whatsapp. No sols l’ajuntament manté tancat el local on en reuniem, han tancat tambe el bar que feiem servir com a recanvi.
Aquest any està sortint prou malament, i es una llàstima perque el Meccano a Catalunya tenia molts aniversaris acabats en zero par celebrar!
Per començar, la Penya ha estat publicant el seu butlletí durant 30 anys, el primer te data de juny del 1990.
La primera exposició de Meccano de la Penya va ser fa 40 anys, el 29 de novembre de 1980. Van venir expositors de tota Espanya, que poc després van fundar ACEAM.
I l’anunci de Meccano mes antic que hem trobat a les hemeroteques digitals te data del 24 de novembre de 1920, i es va publicar a La Vanguardia. Son ja cent anys de Meccano a Espanya!
Era un bon any per fer un acte commemoratiu amb exposició inclosa, que hi farem…
I passant als models:
En Sebastià Atserias ens mostra l’avançament del seu model de la caixa del nº 10, el tractor amb pala. Ja nomes li queda fer la pala, els contrapesos i tot l’encordatge. Fins i tot ha restaurat un vell motor E15 de plaques laterals, per ser fidel al model!
En Jordi Fabregat está fent un dels Super- Models publicats els anys 30, la noria doble, amb Meccano de l’epoca. La base es veu prou robusta, i li caldrá fer 16 cistelles iguals.
L’ Antonio Ruiz está apostant pels models de pas mètric, de tipus Eitech, Iron Commander o Merkur , de fet barreja peces dels tres sistemes. Ens ha mostrat aquest camió, ja acabat.
Per altra banda está fent una maquina de dibuixar, per la que fa servir l’ acoblament de Schmidt que ens va ensenyar a la darrera reunió.
I per acabar ha combinat les orugues i el telecomandament de la caixa Steel World amb motors, engranatges i xassís Meccano, sembla que l’hibrid funciona prou be. Recordem que Steel World te pas de 8 mm i Meccano es de mitja polzada. Haurà calgut Araldit i algun forat nou, suposem.
L’ Antoni Gual, que ha acumulat molts suports d’ eix triangulars (als catàlegs l’anomenaven muñón) ha fet un model amb nomes aquestes peces, cargols i femelles. L’ha anomenat muñonosaure….
I aixó ha estat tot, suposem que la propera reunió será també virtual. Hi sortiran els models que fem fins al 8 de desembre. Cuideu-vos!
Seguim reunint-nos al bar Golf de Concili de Trento per manca de que l’Ajuntament obri els seus locals socials.
L Artur Vila ens ha portat un Pocket Meccano encara per obrir. Va ser una idea de la casa els anys 70 per fer una caixa assequible. Es va convocar un concurs a Meccano Magazine d’on es van treure models per al manual. La veritat es que cal molta imaginació per treure alguna cosa d’aquestes poques peces.
L’ Antonio Ruiz. ens ha portat un parell d’acoblaments de Schmidt que farà servir en una maquina de dibuixar. Aquest acoblament transmet el gir entre dos eixos paral·lels, pero d’excentricitat variable Ens ha fet el clàssic amb peces originals, i una versió reduïda amb peces de reproducció.
Ha portat també un engranatge intern de 57 dents aprofitant el que portava la roda de cotxe de la època Nikko pero tallada per deixar nomes l’engranatge i enganxada a una roda de boixet..
Per Whatsapp ens ha fet arribar el model de camió del manual d’Eitech que esta fent.
També ens ha mostrat la seva modificació sobre el classic plat de rodament, amb uns corrons de petit diàmetre i una aranya de centratge sense cargols enganxada amb cola, per suprimir els cargols aue fregarien amb les plaques.
L’Antoni Gual ens ha portat un prototip de traccio davant de nomes 12 forats d’ample, el que permet fer models mes petits. Consta d’un diferencial de dos forats i mig d’ample i un parell d’acoblaments homocinètics inventats per en Pierre Montsllut del CAM, fets amb cadenes de brackets de doble angle. Tot aixó va complementat amb una suspensió MacPherson . Al prototip l’hi mancava ajustaments i acoblar-hi el motor.
I aixó ha estat tot, la propera reunió serà el 25 d’octubre, si abans no ens confinen.
Aquesta ha estat una altra reunió al bar de la cantonada. Sembla que el tancament dels locals de l’ajuntament no s’acaba…
En Sebastià Atserias ha portat el model que te parcialment construit, la excavadora del manual del numero 10. Fa servir el motor de plaques laterals que va portar a la reunió passada, ja netejat. Ens ha sorpres l’embragatge, molt rudimentari.
Tambe ens ha plantejat un problema amb dues peces Marklin la roda de 150 mm 10992 i la bigueta circular 11095. Al model de la grua flotant una de les peces fa de coixinet a l’altra, mentre que les seves no podien coincidir. Hem consultat els Märklinaires al grup de Facebook Meccano ‘Nuts’ i ha resultat que la seva bigueta circular deu ser una reproducció poc acurada.
Tambe hem pogut esbrinar amb que engrana l’engranatge postís de xapa del sistema Märklin. Van dissenyar el 1956 l’engranatge de plastic que molt mes tard Meccano va adoptar amb el nom de multi-usos (27f). Tambe serveix l’engranatge de llautó del plat de rodaments Meccano.
En Jordi Vallés ens ha portat unes tires corbades de petit diametre, que va fabricar MW Models els anys 80. Molt útils per als petits models.
En Jordi Fabregat está fent un model de galeria de tir que funciona ämb una fotocel·lula. Aqui en veiem una simulació en CAD.
L’ Antonio Ruiz ens ha passat aquesta foto d’ una furgoneta Volkswagen, que provè d’una caixa Eitech, però que ha acabat reunint peces de diferents sistemes.
Finalment l’Antoni Gual ens ha portat la seva versió de l’icosaedre al que algun Meccanero l’hi va posar cargols de punta i ara l’anomenen Covid-19. Calen 20 plaques i 30 cargols.
I aixó ha estat tot, la propera reunió es l’ onze d’octubre.
Benvinguts de nou, despres de les vacances d’agost. Seguim reunint-nos al bar de davant, ja que l’ Ajuntament mante tancades els seus locals socials per causa de la epidemia. Aixó es el que hem vist avui.
L’ Artur Vila ha portat una peça circular de Märklin amb la brida ondulada que se li podia afegir per convertir-la en un engranatge. Es una idea brillant i hi ha brides per les politges d 1, 1 1/2″ i totes les peces circulars mes grans. Una idea excel·lent que contrasta amb l’aparatós i car plat de rodament de Meccano.
Ha portat també un record de fa uns quants anys, l’estoig per ulleres o eines que va fer la Penya per regalar als socis que van intervindre en una de les exposicions.
Tambe ha portat un fulletó de Fisher Technik que no presenta una joguina sino una cadena de muntatge funcional i a escala reduida per la formació de tecnics en automatització industrial. Aquesta empresa ha sabut anar mes enllà de la fabricacio de joguines educatives.
En Jordi Fabregat ens presenta per Whatsapp els dos models en que ha treballat aquest agost.
Per una banda el moli de vent que ha fet a Alemània amb la caixa del num 9 que li guarda la seva filla allá.
Per altra banda una noria de parc d’atraccions.
L’ Antonio Ruiz ens ha mostrat el seu segon projecte que fa servir els sistema d’orugues de Märklin, que resulten bastant pesants i complicades de posar a punt.
Tambe ens ha mostrat una maquina de dibuixar feta am una combinacio de peces de diferents fabricants.
I per acabar un diferencial super lleuger, de nomes 40 grams, fet totalment amb peces de plastic, incloent-hi uns cargols de M4 que va comprar en una ferreteria.
En Sebastià Atserias ens ha mostrat la seva restauració d’una caixa Meccano suplementaria del nº 4A. dels anys 50.
També ha portat un motor eléctric de plaques laterals que te intenció de restaurar. Meccano va deixar d’utilitzar aquests motors els anys 60, sustituint-los per motors amb envolvent de plastic, que feien menys por als pares.
L’ Antoni Gual ens ha parlat de la seva visita al Museu del Ferrocarril de Mora la Nova. Es molt interessant perque no te una exposició, sino que es visita la nau a on durant la setmana treballen els restauradors. Hi ha dues visites guiades al dia dissabtes i diumenges. A la foto, una locomotora Cuco en restauració, tambe hi ha maquines acabades, per exemple una Mikado.
El Biscuter de l’ Antoni te ara rodes a una escala mes apropiada, i mecanisme de direcció.
I per fi ha portat una caixa reductora de 80.000.000:1 feta segons un disseny d’ Alan Wenbourne. Si es fa girar a 3000rpm l’eix d’entrada, el de sortida dona una volta cada 20 dies. Molt útil!
I aixó ha estat tot. La propera es el 27 de setembre, l’ Ajuntament prolet obrir els seus local per la Mercè, ja veurem que passa.
