12 de maig del 2013

Avui hen tingut un bon dia, tant en meteorologia com en novetats.

En Raimon Ripoll ha portat una misteriosa roda d’ escapament per rellotge que ha trobat en un Meccano usat. Esta gravada “Meccano  Fabriqué en Anglaterre”, aixó ens fa datar-la a la década dels anys 20. Apart d’aixó no sabem res d’aquesta peça. Es una peça  original de la que no tenim informació?  Está feta a cop de llima a partir de una roda per cadena nº 95?. Qué n’opineu? En Ripoll ha promés recompensar en peces de Meccano a qui li aporti dades. Envieu-nos comentaris!

Ens ha visitat en Gerard Salvadó de Cambrils, a qui esperem acollir aviat com a soci.  Ens ha portat un dels seus models petits:  una grua del seu disseny propulsada per un motor francés de 6V d’una versió antiga amb una carcassa llisa.

L’Antonio Ruiz ens ha portat una seleccio de  components fets a mida, per tal de  resoldre els problemes que se li presenten. Per una banda un rodament axial fet amb una roda de tambor sense boixet i boles de rodament de 5 mm.

També ens ha explicat la técnica per alinear les peces que ha utilitzat en el seguent “collarí llarg”, fet unint amb Araldit diferents boixets de velles rodes de plástic. Cal greixar la varilla emprada per alinear les peces i anar-la movent durant el secatge del adhesiu sense despistar-se , ja que l’Araldit no perdona.

També ens ha portat un mini-motor d’helicopter de radio-control a on podem apreciar el calibre minúscul del bobinat.

En Sebastià Atserias ens ha mostrat la evolució de la seva plataforma per al magatzem robotitzat. La ha muntada en una estructura que formará part de l’elevador que portará els palets a la seva estanteria. La plataforma va moguda per un motor Mini-Richard de 6 velocitats que sembla el Powerdrive Meccano reduït a escala (recordem que era Richard qui fabricava aquests motors per Meccano). La plataforma porta també un potenciómetre que transmet la seva posició a la placa controladora, per que aquesta pugui tallar la corrent al motor al arribar a la extensió demanada.

En Jordi Vallés ens ha portat una provatura seva per a un teler sense llençadora. La llençadora i les seves maces impulsores han desaparegut dels telers moderns substituits per  braços extensibles (rapiers) o raigos d’aire o d’ aigua que porten el fil de la trama d’una banda a l’altre de l’ordit. En Vallés està intentant fer funcionar dos braços extensibles, un que porta el fil fins a mig cami i l’altra que el recull i el porta a l’altre extrem. Ha fet els dispositius de subjecció del fil un amb un clip i un altre amb una agulla de les de la máquina de tricotar. No acabem d’entendre  el que porta de cap…

Ens ha mostrat també  la evolució de la seva máquina de fer mitjons, ja a punt per muntar-hi una lleva cilíndrica que aixecará les agulles per torn, i una  contra-lleva també cilíndrica que les retornará a la seva posició.

Finalment ens ha portat una nova figura feta amb clips.

L’ Antoni Gual ha portat un model de cavallets a escala reduïda, mogut per un motor de corda Magic. El mes curiós es que el motor va subjecte amb un pneumátic de goma només per la seva politja de sortida al boixet d’una roda catalina que está fixada a la base. El motor, al girar, empeny un topall que fa girar els cavallets. D’aquesta manera es fácil extreure el motor per donar-li corda, i la corda dura força estona, ja que no hi ha cap reducció.

Ens ha portat també un possible cavall, fer amb Meccano. Degut al poc par motor potser els cavalls Meccano haurán de ser substituits per figures retallades en cartró o fusta..

I aixó ha estat tot, una bona collita.

Fins  a la propera reunió, el diumenge 26 de maig!

28 d’abril de 2013

Avui es un dia plujós i fred, diuen que a Cervera ha nevat.

L’Antonio Ruiz ens ha portat un motor amb reducció fet amb un motor de cotxe de radio-control. Te les dimensions d’un motor de plaques laterals, un pel mes curt.

L’ Antonio recomana anar guardant totes les politjes acanalades de joguines velles. Quan cau a les nostres mans un motor interessant, es prova quina de les politjes encaixa a l’eix i s’hi enganxa amb Loctite.  Llavors per acoblar el motor a un model meccano es pot fer servir una “goma de pollastre” o una junta tórica de bon diámetre com a primera etapa de reducció, que ens fa a mes de fusible mecánic i ens protegeix el motor en cas de que el model s’encalli. Per completar el tema afegirem un altre suggeriment: per subjectar el motor al model son suficients un parell de brides de plástic per cables eléctrics dels que venen a la ferreteria.

En Sebastiá ha portat la seva taula móbil per al seu futur magatzem robotitzat, ja ha solucionat els problemes mecánics, nomes li manca afegir-hi el  mini-motor  i el detector óptic de fi de cursa.  Sembla que el projecte va amb empenta ja que el problema principal está solucionat: ha aconseguit ressucitar un PC vell que encara te el port Centronics que la placa d’interface  necessita.

També hem pogut fullejar un dels llibrets que edita amb la descripció dels seus models. En aquest cas ens ha portat el que tracta sobre l’ anterior magatzem robotitzat. Ja ens va portar anteriorment el que descrivia el model del  pou de petroli

En Vallés ha portat un mecanisme per maquina de dibuixar amb moviment sobre dos eixos perpendiculars, tipus plotter. Incorpora un mecanisme de boligraf de 3 colors, que mitjançant uns cables flexibles Bowden (de fre de bicicleta)  pot comanar el canvi de color.

Tambe ens ha portat una estrella de cinc puntes feta amb pinces per paper, inspirada en una de tantes webs sobre coses  per fer per no avorrir-se a la oficina…qui no te feina el gat pentina!

L’Antoni Gual ha portat un mecanisme de trinquet miniaturitzat, fet amb clips de molla. Cal escollir els clips de molla de tamany adequat i fer servir acoblaments vells amb bastant de joc lateral perque la cosa funcioni…La idea es miniaturitzar la transmissió Constantinesco de la reunió anterior per tal de poder fer-la servir en models petits.

Hem estat fullejant un cataleg de cebekit, amb interessants models no meccano. Hi ha motors Stirling, models que funcionens amb aigua i sal,  models amb energia solar o eólica, kits d’experimentació electrónica. Vegeu-ne la web per mes detalls

Aixó ha estat tot.  La propera reunió es el 12 de maig, us esperem!

14 d’ abril de 2013

Avui hem tingut una bona colla de novetats!

Comencem per les peces de col.eccionista.

L’Enric Olivella ens ha portat dos motors de corda Märklin dels anys 20, els equivalents al motor de corda numero 2 . Meccano va colaborar molts anys amb la casa alemaya, que tenia  mes experiencia en motors de corda. En aquell temps en que no totes les vivendes tenien electricitat el motor de corda era un propulsor seriós que molts usuaris feien servir per models importants. Un dels dos motors que ens ha portat l’Enric es bastant rar perque no te els dos comanaments clássics d’inversió i fre sino que te una tercera palanca que comana un canvi de velocitats.

En Jordi Fabregat ens ha portat la seva ultima adquisició, un sobret original amb tres ganxos quadrats “Scientific hook”, els que anaven amb el Hornsby System of Mechanical Demostration. Aquest era un kit que es va fabricar als voltants de 1910 amb le intenció de vendre’l a les escoles per fer experiments de física. Els ganxos servien per penjar-hi unes petites peses en forma de falca. El sobret era un l’embalatge habitual dels conjunts d’aquestes peces amb destinació als revenedors.

L’ Antonio Ruiz ens ha portat un seguit d’eines modificades que ha anat desenvolupant amb els anys per solucionar diferents problemes de muntatge. En Valles ha pogut afegir-hi la seva clau Allen allargada amb una varilla.

Destaquem la roda de tambor sense boixet que fa de suport a  una politja amb el boixet cap avall mentre es fa un muntatge sobre aquesta.

L’ Antonio ens ha portat també un invent divertit, no Meccano: un hovercraft o aero-lliscador fet amb una safata de congelats, un minimotor, una mini-helix i una mini-bateria liti-polímer. Al posar-lo en funcionament corre per tote el terra de forma incontrolada, ja que el coixí d’aire que es forma elimina quasi tot el fregament, i qualsevol perturbació el desvía. Está pensant si li afegeix una helix propulsora, o be una helix en contra-rotació per evitar que el parell resistent el faci girar sobre si mateix….No llenceu les safates dels congelats!

En Sebastiá Atserias ha portat de nou el transportador de mercaderies de la última sesió i la nova versió reduida, feta aplicant les idees recollides a la darrera sessió. Sembla ser que te un projecte a llarg termini, una versió reduida de l’ extraordinari magatzem robotitzat que fa ver amb el seu fill ara fa uns anys.

En Jordi Vallés ha portat la  maquina de fer mitja de dues agulles, la que podeu veure al seu àlbum. Al fer servir agulles de tricotosa i no les agulles de fer catifes habituals en aquest tipus de ginys, n’ha pogut reduir molt la mida. Aquesta versió funciona a maneta.

L’Antoni Gual ha portat ‘una transmissió de relació continuament variable de roda de trinquet , el convertidor de par Constantinesco, del que la revista Meccano Magazine va publicar un model el 1924. Funciona convertint el gir de l’eix motriu en un moviment alternatiu i transmetent aquest a traves d’una palanca als gallets d’una roda de trinquet, que recuperen el moviment rotatiu. La grácia es que el fulcre  de la palanca es desplaça en funció de la cárrega, variant d’avantatge mecánic amb que s’impulsa la roda de trinquet. El model que ens ha portat es mou a maneta, i hem  trobat a faltar-hi un motor.

I aixó es tot. La propera cita es el diumenge 28 d’abril. Us esperem!

24 de març de 2013

En aquesta reunió el vostre informador va fer campana i va delegar les funcions de reporter a en Jordi Vallés. Es a través de les seves fotos i redactat que hem pogut muntar l’article.

Avui l’Enric Olivella ens ha sorprès amb un model no Meccano  una màquina de vapor real, feta per ell ja fa un temps a partir d’uns plànols i d’unes peces de fundició (casting) de la firma anglesa Stuart. Pesa uns dos kilos i fa un 25 cm de llarg. Es una llástima que no hagi pogut portar la caldera, ens hem quedat amb les ganes de veure-la funcionar. Sabiem que era un bon modelista, es una llástima que  últimament pot treballar poc.

En Sebastià Atserias ha dut la plataforma automàtica porta-palets que va utilitzar en el magatzem robotitzat que va fer ja fa uns quants anys. El va portar per recollir suggerencies  sobre com el podria fer més petit sense perdre les prestacions actuals. Va recollir diverses opinions i sugerencies que podrá provar. En Sebastiá está intentant també recuperar la placa electrónica que va fer servir en aquells models, pero per desgrácia té un port Centronics, que els PC’s d’avui en dia ja no tenen…

En Jordi Vallés ha dut un regulador centrífug acoblat a un antic motor de corda niquelat. El regulador duplica el que porten internament aquests motors, i permet d’experimentar amb ell. Hem pogut comprovar que la durada de la marxa del motor es de uns 12 minuts amb el regulador i 1.3 minuts sense.

L’Antonio Riuz está treballant a fons en el seu helicópter a l’extrem d’un braç giratori. El tamany del model  fa inviable portar-lo a les reunions dominicals. En’s n’ha portat un video perque ens poguessim fer una idea, ha causat molt bona impressió. Quan el model estigui acabat es podrá variar a distancia la velocitat del rotor i la inclinació de l’ aparell, de manera que s’en podrá controlar el vol.

Ens  ha ensenyat el  mecanisme de control d’inclinació amb cremallera que va emprar en una primera versió del helicopter.

Tambè ha portat un mecanisme reductor molt compacte de creació pròpia amb una barreja de engranatges de plàstic i llautó.

I aixó es tot per avui, la propera reunió será el diumenge 14 d’abril.

10 de març de 2013

Avui hi ha hagut força novetats. Deu ser cosa del temps, perque ens ha fet un bon solet.

Per començar l’Enric Olivella ens ha portat una de les seves peces de coleccionista: un parell de motors anglesos dels anys trenta, amb plaques laterals i alimentació a 110V alterna.Imagineu una joguina funcionant amb tensió de xarxa i sense cap protecció!  Sembla ser que els van retirar aviat…

Els motors de plaques laterals eren universals es a dir, el seu circuit eléctric els feia aptes per funcionar amb corrent continua com en alterna. Es van estar fabricant en diferents versions desde 1916 fins els anys 70, amb models amb tensions nominals desde 4 volts fins als 20 volts, i en aquest cas molt especial a 11oV.

L’ Antonio Ruiz va comprar ja fa una any unes orugues de la casa Metallus que va fer servir en la draga a vapor de la darrera exposició. Les orugues eren de molt bon veure, pero també tenien molts fregaments entre els seus components, el que va impedir que a la exposició la draga pogues moure’s.  Per aixó ha decidit fer les seves propues orugues, amb peces de Meccano. Les hem pogut probar i aquestes van molt suaus!

També ens ha portat el rodament a boles sobre el que girará el seu model d’ helicópter a la punta d’un braç. El rodament no fa servir l’eix central, que queda lliure per pasar-hi una varilla que inclinará l’ helicopter endavant o endarrere per tal de que avanci o retrocedeixi.

Tant ler rodes dentades de les orugues com el rodament de l´helicopter porten la seva ultima provatura en modificacions. Disposem d’algunes politges de 2 polzades sense boixet, a les que ningú troba aplicació. Ell les aplana amb un martell per fer-ne discs. En el cas del rodament n’ha muntat dues a costats oposats d’un boixet recuperat d’un engranatge de plàstic que es va morir de vell.

Ens ha portat també unes plaques rigides que fabrica Metallus amb la marca gravada, per tal de posar-les als models i fer-li propaganda al fabricant. Curiosament estaven gravades amb l’anyada, es veu que volen que la gent en compri cada any…

En Vallés ens ha portat una nova versió de la seva taula pivotant que manté la seva superficie horitzontal. Aquesta era mes esvelta, feta amb varilles i amb un contrapés de plom a la part baixa, de manera que retornava sola a la vertical. No sabem quin us li donará, ell suggereix de fer-ne una maquina de dibuixar. Potser del  tipus de l’ harmonógraf?

I finalment la reunió ha acabat amb tothom remenant “l’estoc de can Poch”. La Penya va comprar l’estoc de peces del fabricant espanyol de Meccano quan aquest va tancar als anys 80. Podeu imaginar les escorrialles que en queden despres de 30 anys d’anar-nos repartint les peces… Pero sempre es agradable remenar i trobar aquella petita peça de poc valor que ens pot salvar un model!

La propera reunió es el 24 de març, ens temem que molts s’en anirán fora per Setmana Santa.

24 de febrer de 2013

Avui era dia de junta general, hi han hagut poques novetats en la vessant técnica.

En Vallés ens ha portat la seva solució al problema de la plataforma articulada que va portar a la sessió anterior. Les tires d’el mig impedeixen que una placa giri respecte a l’altre, mentre que les varilles mantenen els quatre cantons de les plaques equidistants, i per tant paral.lels. N’ha fet una altra versió amb varilles, mes estética, podeu veure-la al seu album de fotos.

També está experimentant amb diferents versions de pantógrafs per maquines de dibuixar, tots ells semblen prou versátils i de segur s’en podran treure dissenys interesants. Vegeu al seu album de fotos les maquines de dibuixar guillochés que va fer l’any passat, amb un pantógraf simple.

L’ Antonio Ruiz ha trobat un parell d’engranatges en una màquina, que casualment tenen el pas Meccano. Els ha recuperat i els ha enganxat (Visca l’ Araldit!) a uns boixets Meccano. Aquest n’es el resultat.

També ens ha comentat els problemes que li cal resoldre per al su model d’helicopter dirigit a distancia que volará a l’  extrem d’un braç giratori per on li arribará la corrent. Ja te solucionats els contactes lliscants per la alimentació i ara está experimentant amb motors lleugers de diferents procedencies. El problema es que el rotor de l’helicopter queda molt frenat par l’aire i els motors eléctrics es sobreescalfen. Ell preferiria no haver muntar una reducció per tal d’estalviar pes. Veurem com ho resol!

L’Artur Vila sovint ens ofereix peces fetes d’artesania, per poder enriquir els nostres models. Avui ens ha ofert uns rodaments de boles de tipus radial muntats en unes carcasses d’alumini, molt utils per a models pesants o que hagin de girar a molta velocitat.

També ens ha portat un parell de corrons per al teler meccano. Per utilitzar-los cal posar-els hi una varilla i subjectarlós amb un collarí a cada extrem, les ranures radials son per que el cargol del collarí els arrossegui en el seu gir.

També hem estat fullejant un catàleg de la casa alemanya Metallus, que es la empresa hereva de Märklin-Metall. Venen peces soltes per internet (en alemany o en anglès)  Tenen un catàleg molt complet de productes, amb  peces molt enginyoses i útils. Es compatible amb Meccano excepte les rosques que son métriques. Els engranatges son discs de Delrin que tu mateix et montes sobre els boixets, el Delrin fa que els engranatges de gran diametre necessitin discs de suport. Els colors  son menys llampants que els del Meccano, tirant a pastel. Tenen distribuïdors a Madrid i a Logronyo. La seva web es aquí

I aixó ha estat tot, despres hem passat a celebrar la Junta.

La propera cita es el 10 de març, us esperem!

10 de febrer del 2013

La reunio d’avui ha estat curta, ja que el Barça jugava a les dotze del matí…per imposició de la TV xinesa!

L’ Antoni Gual ens ha portat la seva maquina de caminar, la que a la ultima exposició estava amb les potes penjant per que no tenia força. Li ha afegit una reductora de 1:19, ara es mou pero va molt lenta, sembla un elefant amb reumatisme. Hi han hagut tot tipus de suggerencies, com la d’emprar dos motors, o la de canvir la roda catalina central de 50 dents per una de 25 dents. Caldrá experimentar  una mica més…

En  Vallés ens ha portar una plataforma articulada sobre rótules, que encara no té aplicació práctica. Te el problema de que amb les rótules les plaques no es mantenen paral.leles.

Hi ha hagut la suggerencia de posar unes tires amb doble frontissa per tal de manteniel paralelisme. Hem dibuixat la idea amb VirtualMec, per fer-nos entendre: una imatge val mes que mil paraules! Al dibuix hi manquen les varilles que son també necessaries per mantenir les plaques paraleles.

En Vallés ens ha portat un llibre curiós de la seva biblioteca, es un Tractat sobre Maquines Tricotoses publicat per la escola Textil de Canet de Mar el 1935. Te unes lamines desplegables molt practiques , que avui en dia ja no es veuen.

Tambe ens ha portat uns manuals espanyols dels anys 50 que li han regalat, estan nets pero els hi manquen moltes págines i la coberta. Un d’ells te un cordill, es de suposar que el seu anterior propietari el tenia penjat d’un clau a la paret.

A la propera reunió d’el dia 24 de febrer celebrarem la Junta General de socis, per tant no hi esperem gaires novetats técniques.

27 de Gener de 2013

En aquesta reunió hem pogut  tocar i criticar els seguents mecanismes que amablement han portat alguns socis.

L’ Antonio Ruiz ens ha portat una reductora super-compacta de 1335 a 1 per al motor A770.  Esta feta de tal manera que l’eix de sortida está alineat amb l’eix del motor d’entrada, cosa que no es fácil d’obtenir dins l’espai d’ una caixa de 3x3x3 forats.Porta dos vis sens fi, i ha calgut fer alguna “trampa”  per fer espai per a un dels engranatges.

També ens ha portat un eix extensible, fet amb un acoblament llarg i tires amb forats colissos. Es capaç de transmetre el par motor. Una idea prou útil, si es disposa d’un acoblament llarg.

En Jordi Vallés ens ha sorprés amb la mínima expressió d’una maquina de caminar de sis potes, feta de manera molt simple i amb un mínim de peces. Es dificil fer una cosa mes senzilla!

També s’ha comentat la  serie Evolution de Meccano que s’espera que surti el proper estiu. Els models están dissenyats amb mes realisme que els de la última decada. Sembla que portará tires estretes amb espaiat d’ 1/4 de polzada que poden donar molt de joc, si no és que resulten ser frágils.

I aixó ha estat tot aquest cop. Fins la propera!

13 de gener del 2013

Hi han hagut coses interessants en aquesta primera reunio de l’any, l’any promet!

L’Enric Olivella ens ha portat una peça de museu, un motor de corda Märklin de la década de 1910. Te un tamany respectable, tres eixos de sortida, una palanca d’inversió i una selectora d’eixos. Una magnífica peça de col.leccionista, en perfecte estat de funcionament, a pesar de tenir cent anys. Märklin va fabricar aquest motor per Meccano fins que les dues empreses van quedar a bàndols oposats a la Primera Guerra Mundial. Aquests motors eren molt útils en una década en que la majoria de cases no tenien encara electricitat.

En Josep Ortega ha distribuit el DVD sobre la darrera exposició, que ha produit ell mateix amb la ajuda del seu fill, i que la Penya te costum de regalar als expositors.

L’Antonio Ruiz ens ha portat una bigueta amb reforç en zigzag que ha estat provant. No es per puristes, ja que la peça en zigzag es una tira doblegada.

En Sebastiá Atserias ens ha ensenyat les fotos fetes de forma professional per l’Enric Esplugues, per a la propera publicació d’un article sobre el model dels Patinadors, que va agradar tant a la darrera exposició. Aqui hi ha un video del model en funcionament.

En Jordi Vallés ha tingut la amabilitat de fer i portar-nos cinc models de demostració d’ acoblaments mecánics (en anglés linkages) per potes de maquines de caminar. Aquests acoblaments cal que tinguin durant la part baixa del recorregut de la pota un moviment quasi totalment horitzontal, per tal de no fer trontollar el model a cada pas. Cal indicar que aquests mecanisms s’adapten malament a la construcció en petita escala, ja que topem amb la distancia entre forats del Meccano, que no permet de mantenir correctament moltes de les proporcions.

L’acoblament de les Straandbeest de Theo Jannsen, prou conegut en el medi Meccano.

L’acoblament de la aranya de Klann.

L’acoblament del rus Pafnuti Chebischev, que  es el seu mecanisme de linia recta invertit. D’aquesta manera les potes penjen del mecanisme i cal alguna ajuda per assegurar-ne la estabilitat.

Un acoblament publicat al numero de  novembre 1984 de “The Meccanoman’s Newsmag”, per Robin Lake. Requereix una unió lliscant.

I per fi, l’acoblament del Rickshaw Man de Phil Edwards, trobat per l’autor del model per simulació informática. Es molt realista perque es l’unic que te articulació de genoll i simula una cama humana. Com a contrapartida, cal obligatoriament fer servir longituds fora del módul Meccano.

L’Antoni Gual ens ha comentat el programa de calcul de trens d’engranatges que está fent.  Durant les proves ha trobat dues aproximacions al valor irracional de la arrel de 2 prou bones,  amb errors quasi iguals i oposats. Recordem que les relacions de canvi amb valors irracionals no es poden mes que aproximar amb engranatges, que es basen en números racionals o quebrats. Per una banda  la relació 140/99  s’aproxima  a la arrel de 2 en -0,00005, per altra banda la 99/70 s’hi aproxima en +0,00005. Totes dues relacions es poden aconseguir amb només dos parells d’engranatges compatibles.

S’ha comentat que al ser els errors quasi iguals pero oposats, si s’uneixen els dos trens mitjançant un diferencial a la gabia d’aquest obtindrem la mitjana de les dues relacions, i quasi neutralitzarem l’error. Obtindrem una aproximació a la arrel de 2 amb un error de 0,000000001. Aquest error en un rellotge equivaldría aproximadament a un segon a l’any. Qui te els engranatges per provar-ho?

La propera reunió es el 27 de gener, no falteu a la cita.

23 de desembre de 2012

En Sebastiá Atserias ens ha portat fotos de la ultima modificació que ha fet en el seu model de Pou Petrolier. L’hi vam fer notar que a la bomba de petroli li mancava el cap de cavall.  Aquesta peça guia la cadena que estira de l ‘émbol de la bomba per tal de que estigui sempre vertical, alineada amb l’émbol.  Ha dut també la informació que te recopilada  per poder fer una bomba de petroli “Nodding donkey” (ase que fa capçades) a escala mes gran.

En Julia Azuara ha portat les fotos de detall d’un model que va fer el 2005,  una grua posadora de blocs amb peces Metallus. Podeu veure-les al seu album a la web.

En Jordi Vallés vol anar mes enllá de la máquina de fer mitja que está ara de moda als cercles meccaneros. Ens ha portat les peces básiques de dos projectes que te en curs. Per una part tenim les guies per una teixidora plana, per fer bufandes, i les d’ una de circular (la maquina de fer mitjons). La guia plana está feta amb biguetes Merkur (pas mètric d’1 cm) i guies amb peces estretes (11/32 de polzada) aixo dona el pas just per les agulles.

En la teixidora circular, ha corbat una tira de 22 forats, que juntament amb tires d’amplada normal dona l’espaiat just perque passin les agulles.

En Gonzalo Ripoll, que passa els nadals amb el seu avi, ha estat retocant el Dragster que teniem exposat a la vitrina. Es un model fet fa anys per en Sebastiá Atserias amb el motor de corda circular francés nº 330 . Es curiós veure´l accelerar de forma realista amb les rodes del davant aixecant-se.