Aixo es el que ens ha portat la primera reunió de l’any.
Als grups Meccano de Facebook un col·leccionista de maquinaria agricola ha penjat fa poc un curt video d’una antiga transmissio en angle recte que no fa servir engranatges. Es veu que era un mecanisme utilitzat a finals del segle XIX, pel seu menor pes i manteniment respecte a un parell d’engranatges cónics. Per descomptat algú va preguntar-se qui seria el primer a adaptar el mecanisme al Meccano.
La primicia mundial la va aconseguir en Jordi Vallés. Hem pogut tocar el seu mecanisme, que funciona com una seda. Els puristes es van queixar de que fes servir peces no estandard: unes boles amb forat roscat per les rótules i un acoblament Marklin que te la fila del mig de forats tota roscada.
Com que l’opinió publica seguia considerant el problema obert, l’Antoni Gual va intentar fer-ne una apxoximacio en “tot Meccano” que no acaba d’anar fina.
No ha estat fins després de las dues versions de casa que el Sr Alan Wenbourne n’ ha fet una versió “tot Meccano” que funcionava de veritat.
L’ Antonio Ruiz ha portat un parell de juntes homocinètiques del seu disseny, i de mida mes compacta que el muntatge tradicional de dos acoblaments universals un darrere l’altre.
També ens ha demostrat que dos engranatges d’onze dents per cadena de plàstic poden engranar entre ells, sempre que es muntin sobre una tira d’un sistema amb espaiat mètric.
L’Antonio ens va portar també el resultat de la seva prova de netejar les peces de llautó amb Viakal. A l’esquerra la peça neta. Desprès de l’inmersió per unes hores en el producte, cal fregar una mica.
Aixó ha estat tot. La propera reunió es el 23 de gener. Us hi esperem!
Blog del Club Meccano de Catalunya 