23 de setembre del 2018

Avui la reunió ha caigut en mig del pont de la Mercé, no hi ha hagut gaires novetats.

L’ Antoni Gual ha portat un model dels manuals espanyols del 50, que corresponien als manuals anglesos de finals dels anys 20. Es tracta d’una balança pesacartes, una andrómina que permetia saber quin era el segell correcte per enviar una carta. El model te una colla de punts de fregament i per tant no te gaire precisió.

L’ Antonio Ruiz ha portat algunes peces de la grua de blocs que Hachette ha editat per vendre als quioscs francesos i anglesos. Hem pogut comprovar que la qualitat del material, a pesar de ser acer i llautó, es menor que la de les peces dels anys 90. Afirma ´l’Antonio que en quatre exemplars del fascicle num 1 que te, la vigueta groga no te el mateix to de color en tots ells. Si aixó es multiplica per tota la grua el resultat pot ser una mica irregular.

I aixó ha estat tot. La propera reunió es el

9 de setembre de 2018

Aixó es el que hem pogut veure en aquesta primera reunió desprès de les vacances.

El Constructor Quarterly ha publicat l’article d’ en Sebastiá Atserias sobre el model de l’entrenador d’astronautes que vareu poder veure funcionar a la darrera exposició.

I ja que parlem de l’entrenador d’astronautes, recordeu els contactes rotatius de deu circuïts procedents de la Xina que transmetien la corrent als motors a traves de les articulacions? Be, doncs l’Antonio Ruiz l’ha reproduït  amb Meccano  per   dos circuïts.

Una altra novetat que ens ha portat l’Antonio Ruiz es el primer fascicle de la sèrie que la editorial Hachette publica a França i a Anglaterra per construir la vella icona del Meccano: la grua posadora de blocs. L’ha pogut aconseguir a França, i aquest primer fascicle ve acompanyat de força paperassa.

Sembla ser que no trauran als quioscs mes que tres fascicles, el que vulgui acabar la grua s’haurà d’haver subscrit i rebrà els fascicles a casa.

La grua, encara que totalment metàl·lica, es un compromis amb el Meccano modern, per exemple

• No hi ha biguetes de 49 forats, les peces mes llargues son de 25 forats, hi ha una colla d’empalmes que faran el model menys sòlid..
• El motor únic, com en el model original,es un conjunt amb reductor com els que es poden comprar a la xina. Sembla robust a les fotos.
• Els engranatges son de fundiciò lleugera amb boixet, ja no son de llautó mecanitzat. Probablement no durin gaire…
• S’han fet alguns invents per simplificar el producte, vegeu la foto de l’angle de 2 x 2 forats doblegat per permetre el pas d’ una roda que normalment no hi cabria.
• Evidentment no hi ha plat giratori, no sabem si faran servir els discs acanalats dels 70 o inventaran una peça nova.

 

Com que ja ningú recorda per que servía una grua posadora de blocs, la foto que acompanya el poster es d’unes grues de contenidors. En fi….

Curiosament el fascicle va acompanyat d’un llibret  d’activitats complementaries, que proposen uns models senzills, que requereixen del Meccano classic i no del Meccano modern. D’on podrá treure la gent meccano classic avui dia?

La propera reunió es el 23 de setembre. Us hi esperem!

 

 

8 de juliol de 2018

Avui l’ Antonio Ruiz ens ha portat els dos autos de xoc amb els que està fent proves. Li han quedat molt be, i ens ha ensenyat un vídeo on en una pista provisional, els dos autos xoquen entre ells d’una manera molt realista. Caldrà veure com soluciona la presa de corrent a traves de la pista, ja que fins ara les proves les ha fet amb una bateria de liti muntada sobre el vehicle.

 

També ha portat la guia que s’ha fet per taladrar una de les peces dels autos de xoc, per tal de fer-hi passar el conjunt de l’eix frontal. Es tracta d’una pila de discs encolats entre ells i amb un forat de la mida desitjada. Aquest conjunt es fixa amb cargols a la peça a foradar i fa de guia a la broca.

I aixó ha estat tot, la propera reunió es el 9 de setembre.