Aixó es en el que estan treballant els socis.
En Ramon Miralles ha portat un dispositiu curiós, perque ha fet servir una corda com a transmissio. Meccano recomanava fa 100 anys aquest sistema, la veritat es que si s’aconsegueix tensar-la prou, la corde funciona prou be. Quan meccano va començar a tenir anelles élástiques de diferents longituds, l’us de la corda va ser proscrit.
En Pere Font ha portat una clássica transmissio en angle recte. No serveix per res útil pero dona ganes de girar la manteta per veure lliscar amunt i avall les varilles en angle.
En Pere ha provat de fer un model basat en un dibuix de Virtual-Mec que ha trobat, un monociclista que s’ equilibra amb dos contrapesoss. Desgraciadament els models virtuals no estan sotmesos a la acció de la gravetat, sobre la pantalla tot fucniona. En la realitat el model ha resultat poc rigid, i no mantenia la posició dels contrapesos pel que s’acabava desequilibrant. En Pere te diverses idees per millorar el model, ha promes portar-nos les modificacions.
L’Antonio Ruiz ens ha portat el seu model de rellotge de Nuremberg. Es tracta d’un rellotge mecánic accionat per motor de corda, amb un braç oscilant horitzontal enlloc de péndol. La idea ve d’un Modelplan dels anys 70, que fa servir una roda d’escapament feta amb peces corbes i angles. Com que el mecanisme d’ escapament fa contacte amb els angles per la punta, aquests han de tenir tots la mateixa alçada, i aixó es quasi impossible sobre una roda feta per parts. Per aixó l’Antonio ha fet una roda d’escapament a partir d’un disc de plástic perfectement pla, que li ha facilitat la feina d’anivellar els angles.
En Sebastiá Atserias ha portat el muntatge d’electro-imants que posará a la punta del seu braç robótic per tal de tenir-lo resolent el trencaclosques de les Torres de Hanoi ben aviat. Mes endavant potser li fará una pinça amb la que agafar els objectes. Jes bobines que fa servir son de l’ Electrikit dels anys 60.
I aixó ha estat tot, la propera reunió será el 8 de novembre.