Desembre | 2014 | Blog del Club Meccano de Catalunya

Una reunio avui semblava una innocentada, pero la veritat es que ha vingut prou gent.

L’Enric Olivella ens ha portat el catáleg del seu arxiu d’imatges escanejades relacionades amb el Meccano. El te impres en DIN A3 en color i enquadernat i fa molta patxoca.

En Carlos Morant, que no es encara soci, ens ha vingut a visitar. Ha portat la foto d’un model seu: un simulador de conducció. El model disposa de volant, canvi de velocitats, embragatge, fre i accelerador que l’aprenent pot fer servir per guiar un model de cotxe sobre un tambor rotatiu amb carrers pintats. Un model útil i original!

En Gererd Salvadó ens ha portat dos models. Per una banda la reproducció d’una mini-excavadora BobCat que sortia a les caixes Evolution del nadal passat, pero feta amb peces convencionals.

Per altra banda un model dels setanta modificat, sobre el manual es un camio que transporta un missil, pero ell li ha acoblat una escala de bombers, amb un mecanisme d’elevació per varilla roscada.

En Jordi Vallés ens ha portat un mecanisme inversor de marxa que ha dissenyat per un invent seu. El mecanisme permet invertir la marxa de l’eix de sortida mitjançant pulsacions d’una palanca. La feina de canvir de posició els engranatges el fa el propi motor, de manera que nomes cal “disparar” el canvi. Un aparell molt enginyós! N’hi ha un video a YouTube

I aixó es tot, la propera reunió será l’onze de gener. Que tingueu una bona entrada d’Any!

Avui hem tingut una bona colla de curiositats, a mes d’alguns models.

En Ramon Miralles ens ha portat un model d’avió biplà, inspirat en una foto del Constructor Quarterly, ha fet servir una carcassa de plastic moderna per fer-ne la part frontal.

En Jordi Fabregat ens ha portat una caixa de fusta molt elegant, feta ja fa molts anys per un oncle seu per guardar biguetes i altres peces llargues, una feina molt ben feta, amb el logo a la tapa i ferratges de llautó. Una peça de les que ja no es fan.

En Raimon Ripoll va portar dues peces del Electrikit Meccano dels anys 60, poc corrents, dos imants.

En Jordi Vallés ens ha portat el manual d’una maquina de dibuixar corbes de Lissajous, el primer model “exposable” que va fer ja fa molts anys. A la foto podem veure la pagina on explica el principi de funcionament.

L’Antoni Gual ha portat el seu “Autorretrat”, el model d’un cap humá amb el que esá participant al concurs de Nadal dels Spanners d’enguany. El model está basat en modernes tires d’acer flexibles per fer la cara i el cap, i peces de trinquet per poder donar forma corbada al nas i les orelles.

L’Antonio Ruiz ens ha portat uns engranatges de reproducció de 7 i 70 dents que permeten obtenir una reducció d’ 1:10 amb un sol parell de rodes separades dos forats. El diametre de l’engranatge de 7 dents es tan petit que está tallat a l’extrem d’una varilla, i cal muntar´lo en un acoblament.

Una altra peça de reproducció es una roda amb pestanya, per sodar sobre carril, pero de diametre petit, mitja polzada. Per no fer-la massa ample la roda no te boixet.

També ens ha portat una peça d’artesania: un acoblament de varilla a tira al que se li ha adaptat un boixet. El resultat es ben curiós, caldrá trobar-li els avantatges.

Ens ha portat també un experiment seu: un corró per enrollar el cable d’una grua, fet amb una politja vella de 3″ separada en dos mitads, amb la part central formada per politges de 2″ sense boixet de les que anaven amb el kit de rellotge