Avui hem tingut poques novetats, pero prou interessants.
L’Antonio Ruiz ha vingut amb un simpàtic model: un motorista acrobàtic. El motorista gira al voltant d’un centre i dona un salt al trobar una rampa en el seu camí. Encara li cal afinar-lo mecànicament, pero es d’aquells models que entretenen el públic durant les exposicions.
En Jordi Vallés ens ha portat una peça histórica no relacionada amb el Meccano, Es tracta d’una memoria de 512 bits dels anys 60, abans de que s’inventesin els xips de memoria. Est’a formada d”una serie de diminutes peces toroïdals (en forma de donut) de ferrita travessades per fils i formant un rectangle, Cada ferrita es un bit de memoria. Activant els fils d’una fila i una columna es podia magnetitzar un sol dels nuclis, i llegir-lo mes tard. Aquestes memories es feien a mà i el seu elevat cost es la causa de que els mes grans ordinadors d’aquella época tinguin capacitats que avui ens semblen ridícules
.
Ha portat també el seu model de micro-trenadora, encara mes petit que el que va portar a la darrera reunió. Esperem poder veure-la funcionar amb els seus rodets de fil i el corró per recollir la trena, que de moment no te fets.
El seu aparell estrella ha estat la maquina de comptar en Codi de Gray. Es tracta d’un codi de numeració binari que no fa servir el sistema posicional habitual. La seva caracteristica principal es que d’un valor al seguent nomès canvia un bit, el que el fa que els indicadors digitals de posició (encoders) que l’utilitzen siguin molt fiables.
En Vallés fa servir mecanismes de creu de Malta en cadena per generar els diferents bits. Les creus están reduides a la minima expressió en forma de cargols en una roda de boixet.
Si es tradueixen els bits del codi en girs de 90º es pot fer servir per dibuixar el fractal anomenat Corba del Drac, com fa aquest model de Lego. Serà en Jordi qui ho aconseguirà en Meccano?
Aixó ha estat tot per avui, la propera reunió es el 9 de novembre.
