Avui en Pere Font ha vingut prou carregat. Ha portat un moli de vent a maneta que ha fet pels seus nets. Es un model gros, basat en un manual antic, que ha completat amb quatre personatges que es mouen al girar el moli. Es d’aquells models que atreuen els infants a las exposicions, tots volen fer girar la maneta. El model es prou robust per deixar-los hi fer.
Tambe ha portat un helicopter de la caixa de 40 models del 2000, aquella dels colors liles i morats. Es un model que fa patxoca, amb els problemes tipics de les caixes modernes, eixos tiangulars sorollosos i la impossibilitat de reduir prou la velocitat amb que gira el motoret MO fent servir els engranatges de la caixa, amb el que tot gira massa rapid. En Pere ha trobat perilloses les puntes de les pales dels rotor per als infants i hi ha afegit politges de 1/2″ grogues a les puntes per arrodonir els extrems i fer- los visibles.
En Ramon Miralles es va endur en prestec un Constructor Quarterly de la llibreria i ha portat un jeep basat en un dels models de la revista. Es d’aquells models petits plens de detalls, que fa gracia mirar per totes bandes.
En Jordi Vallés ha portat una maquina de fer ganxet inacabada, basada en una escultura dinámica trobada a Internet. Totes les peces, menys la agulla eren Meccano. Com es habitual, no feia gens de soroll , i era ja interessant veure-la funcionar en buit…Esperem veure-la en acció, teixint amb el seu cabdell de llana.
També ha portat un mecanisme molt enginyós trobat a la máquina de classificar varilles que va publicar Constructor Quarterly fa uns mesos. Es tracta d’una memoria de magnituds físiques. El mesurador de varilles fa que la tira amb cremallera avanci fins a topar amb la varilla. Aixó fa girar els diferents discs un angle proporcional a la longitud, que queda memoritzada . Mes tard el mecanisme que ha de situar la varilla en el seu calaix fa girar l’engranatge de 57 dents de l’altra extrem. Aquest nomes pot girar el que li permeten els discs, o sia proporcionalment a la longitud memoritzada.
L’Antonio Ruiz ha portat de nou la seva transmissio per vehicles amb orugues, de la que ha afirmat que li mancava potència. El problema es que no pot posar-hi motors mes potents ja que probablement el telecomandament per infrarojos dels anys 90 que fa servir no resistiria la intensitat. Hem estat inspeccionant el mecanisme i hem trobat diferents punts d’ajust que podien millorar-ne el rendiment.
En Sebastiá Atseries ha portat un conjunt motor-reductor que forma part del seu magatzem informatitzat, que considera massa sorollós per al seu gust. També s’ha endut una colla de suggerencies per a millorar-lo. Estem segurs que el magatzem será un éxit a la propera exposició.
Aixó ha estat tot, la propera reunió es el 27 de juliol, i es la última abans de les vacances d’agost.
Blog del Club Meccano de Catalunya 