27 de juliol de 2014

Aquestes son les novetats que hem pogut veure avui:

En Gerard Salvado s’ha comprat la caixa del Camió Grua de la serie Evolution, i n’ha fet e l model. Ens l’ha portat i hem pogut jugar amb ell. El model no va motoritzat i ens ha sorpres per la quantitat de moviments que permet, la grua gira, bascula, s’exten i el cable puja i baixa. Te direcció i es poden baxar potes per la estabilització. En total 7 moviments que es poden fer mitjançant petits botons amb tres braços que sustitueixen les antigues manetes. Al girar poc a poc, ja que es tot manual, els eixos triangulars no fan soroll. Ens ha semblat un model interessant amb una colla de peces prou útils, fins i tot, una de llautó, creiem que aquest material havia desaparegut de la gama Meccano. Com sempre, hi ha mitja dotzena de peces que s’han fet nomes per aquest model i que probablement no trobarem enlloc mes.

 

En Gerard ha començat a reproduir el camio grua en meccano classic, a escala mes grossa. Ha trobat el problema de reproduir el cilindre hidraulic que aixeeca la pluma de la grua. l’ Antonio Ruiz li ha suggerit una solució i n’ha fet un croquis.

 

L’Antonio ens ha portat una peça “inventada”, a partir d’una cantonera petita i un boixet recuperat d’una roda de plástic vella. Cal fer mes gran un dels forats de la peça, pasar-hi el boixet i fixar-lo amb un cop de punxó.   Es poden fer tot tipus de peces útils combinant boixets amb altres peces, fins i tot es poden comprar al mercat boixets preparats amb aquesta finalitat.

 

En Jordi Vallés ha fet un mecanisme de moviment discontinu de presa constant que ha trobat en un Meccano Magazine antic. El motor gira de forma continua pero l’eix de sortida avança a salts, mentre que totes els enganatges que intervenen están continuament engranats. El truc es que l’eix d’entrada fa girar una excentrica que te un engranatge fix a la punta.

 

En Sebastiá Atserias ens ha portat un parell de motors interessants, ambdos fabricats per Marx a Alemania, un fabricant desgraciadament desaparegut. Per una banda la versió Metaling del motor Powerdrive de 6 reduccions. El Motor Meccano  es fabricava amb una carcassa específica per mMeccano. La versió Metaling es el model standard de Marx amb una etiqueta adhesiva i un separador negre que cal muntar sota la base a la base per tal de posar l’eix de sortida a la alçada correcta.

Tambe ens ha portat el motor francés dels anys 80, el precursor de l’actual MO. Era un motor sense reducció  amb una carcassa de plástic bastant aparatosa per lo petit que era el motor.

I aixó ha estat tot a la ultima reunió abans de la pausa estiuenca. Ens tornarem a veure el 14 de setembre. Que tingueu unes bones vacances!

13 de juliol de 2014

Avui en Pere Font ha vingut prou carregat. Ha portat un moli de vent a maneta que ha fet pels seus nets. Es un model gros, basat en un manual antic, que ha completat amb quatre personatges que es mouen al girar el moli. Es d’aquells models que atreuen els infants a las exposicions, tots volen fer girar la maneta. El model es prou robust per deixar-los  hi fer.

 

Tambe ha portat un helicopter de la caixa de 40 models del 2000,  aquella dels colors liles i morats.  Es un model que fa patxoca, amb els problemes tipics de les caixes modernes, eixos tiangulars sorollosos i  la impossibilitat de reduir prou la velocitat amb que gira el motoret MO fent servir els engranatges de la caixa, amb el que tot gira massa rapid. En Pere ha trobat perilloses les puntes de les pales dels rotor per als infants i hi ha afegit politges de 1/2″ grogues a les puntes per arrodonir els extrems i fer- los visibles.

En Ramon Miralles es va endur en prestec un Constructor Quarterly de la llibreria i ha portat un jeep basat en un dels models de la revista. Es d’aquells models petits plens de detalls, que fa gracia mirar per totes bandes.

En Jordi Vallés ha portat una maquina de fer ganxet inacabada, basada en una escultura dinámica trobada a Internet. Totes les peces, menys la agulla eren Meccano. Com es habitual, no feia gens de soroll , i era ja interessant  veure-la funcionar en buit…Esperem veure-la en acció, teixint amb el seu cabdell de llana.

També ha portat un mecanisme molt enginyós trobat a la máquina de classificar varilles que va publicar Constructor Quarterly fa uns mesos. Es tracta d’una memoria de magnituds físiques. El mesurador de varilles  fa que la tira amb cremallera avanci fins a topar amb la varilla. Aixó fa girar els diferents discs un angle proporcional a la longitud, que queda memoritzada . Mes tard el mecanisme que ha de situar la varilla en el seu calaix fa girar l’engranatge de 57 dents de l’altra extrem. Aquest nomes pot girar el que li permeten els discs, o sia proporcionalment a la longitud memoritzada.

L’Antonio Ruiz ha portat de nou la seva transmissio per vehicles amb orugues, de la que ha afirmat que li mancava potència. El problema es que no pot posar-hi motors mes potents ja que probablement el telecomandament per infrarojos dels anys 90 que fa servir no resistiria la intensitat. Hem estat inspeccionant el mecanisme i hem trobat diferents punts d’ajust que podien millorar-ne el rendiment.

En Sebastiá Atseries ha portat un conjunt motor-reductor que forma part del seu magatzem informatitzat, que considera massa sorollós per al seu gust. També s’ha endut una colla de suggerencies per a millorar-lo. Estem segurs que el magatzem será un éxit a la propera exposició.

Aixó ha estat tot, la propera reunió es el 27 de juliol, i es la última abans de les vacances d’agost.