25 de maig de 2014

L’amic Miralles ens ha fet un parell de maquines de foradar dels manuals antics. Per una banda una  taladradora de taller, per l’altre un taladre manual dels que no portaven motor, ni tenien percussió..

En Jordi Vallés ha portat també una tolva que ha de formar part d’una posadora de dóminos de gran capacitat. Ha  fet servir tires de doble angle per fer una tolva que no te cap cargol que sobresurti. La canal era una de  les biduete en U que fa anys havia fabricat ‘Ortega.

 

En Jordi  ha portat unes quantes tires de doble angle, d’epoques diferents, que cabien una dins l¡’altra.  Si es vol que els models vagin fins cal seleccionar les peces i agruparles per époques, ja que les mides poden variar…

 

L’Antonio Ruiz ens ha portat una nova versió del mecanisme de propulsio i direcció  de doble diferencial per  un vehicle amb orugues. Es el que es coneix com a Transmissio Gleasmann. fa servir dos motors, un motor  principal de tracció que mou les cadenes a través d’un diferencial per banda. Un altre motor, mes petit fa  girar les gabies dels diferencials en sentit contrari , de manera que a una cadaena el miviment dels dos motors es suma, mentra que a al’altra es resta. El mecanisme formará part d’un proper model de tanc, encara que probablement calgui canviar el motor de tracció per un de mes potent.

Per cert, els connectors eléctrics de colors els fan servir els aficionats als trens eléctrics i les venen en bossetes de 10  per exemple, a Palau. Tenen un cargol de pressió que evita haver-hide soldar el cable.

 

En Jordi Fabregat te una bona colecció de de meccano dels anys 30 heretada del su oncle, gran aficionat. Avui ens ha portat una maquina de vapor Meccano dels anys 30. La caldera es vertical, de llautó amb unt tub de fums per l’interior. El combustible era alcohol en forma liquida que calia posar en un petit dipósit. El manual encara porta el segell d’un col.legi anglés, probablement es van vendre l’andrómina per massa perillosa…Les calderes mes modernes fan servir el combustible en pastilles o una resistencia eléctrica.

Aixó ha estat tot, la propera reunió es el vuit de Juny.

Onze de maig de 2014

Aquestes han estat les novetats d’avui.

L’ Artur Vila ha portat un parell de coses interesants, per tal de vendre-les:

Per una banda un Meccano del nº 3 de la serie Evolution dels anys 90, fabricat a França i sense desprecintar. Es de la época just abans de que s’introduissin les peces de plástic i els eixos triangulars, encara es un Meccano  “dels de tota la vida”, amb una caixa amb forats que mantenen les peces ordenades. Nomes les rodes son de plástic.

Ha portat també una politja de 6 polzades,  de les que venien amb el meccano num 10, pero que es feien servir molt poc. Pot servir per imitar un volant d’inércia o com a base d’un model.  Aquesta i totes les peces circulars de gran diámetre mai van formar part del Meccano fabricat a Barcelona. La politja la ha comprat en Francesc Borràs….per fer-la servir en un pessebre!

 

L’ Antonio Ruiz ens ha portat un del seus encantadors models petits de cotxe, en aquest cas un Rolls Royce de començaments del segle XX. Li hem suggerit que potser els engranatges “multipropósit” nº 27 potser  farien bones rodes de radis a aquesta escala.

Ens ha portat també un dels seus experiments amb el torn, un Pinyó  de 19 dents sense boixet, amb el cargol de subjecció dins l’engranatge. Cal un cargol curt, que no sobresurti de la base de les dents…

També ha portat un parell de rodes recuperades  d’un cotxe de radio-control, amb el boixet taladrat per tal de que es puguin muntar sobre un eix Meccano.

 

En Jordi Valles ha fet un mecanisme de lleves variables per una máquina de dibuixar. Habitualment  el braç que porta la ploma es empés lateralment per unes espigues muntades a radis variables d’un plat giratori horaitzontal. Canviant la posició de les espigues s’ aconsegueixen dibuxos direrents. El dispositiu d’en Vallés permet de modificar la disposició de les lleves durant el funcionament, ja que uns empentadors  les aixequen a voluntat,  i despres de fer la seva funció   un braç horitzontal les “reseteja” totes. Era una “demo” prou entretinguda de veure treballar.

 

L’ Antoni Gual ha portat un intent de maquina de caminar, aquesta segons el mecanisme de les “bésties de platja”  de Theo Jansen. Ha intentet fes-la lo mes petita possible, i amb només quatre potes. Les potes de  máquines del Sr Janssen estan fetes amb unes proporcions “màgiques” desenvolupades amb els anys i que les permeten moure’s amb un mínim d’energía, de fet ho fan amb la força del vent.  El módul de mitja polzada del Meccano fa pràcticament impossible mantenir aquestes proporcions en un model, pel que cal un motor potent. De fet no hem pogut apreciar  el funcionament del model….perque li mancava poténcia per moure’s, a si mateix.

Aixo ha estat tot, la propera reunió es el 25 de maig.

Caminador Janssen

27 d’abril de 2014

L’ autor d’aquest blog ha tingut un atac de mandra, per aixó la crónica del dia 27 arriba tard…

L’ Artur Vila, que segueix desfent-se de la seva col·lecció, ha portat la máquina de vapor Meccano dels anys 70 nova de trinca, sense marques de fum enlloc. Aquesta versió la fabricava Mamod, un dels especialistes en aquest tipus de models. La caldera va en una base amb forats de separació meccano, i te un eix de sortida del diametre de les varilles meccano per tal de permetre de ‘integrar-la a models. Funciona amb pastilles d’alcool de cremar i es de simple efecte.  Hi ha un forum dels aficionats a les calderes Mamod amb un apartat dedicat al meccano.

En Miralles ens ha portat un formula U de disseny propi fet amb peces dels anys 70. Es un model prou aparent.

 

En Sebastià Atseria segueix desenvolupant components per al seu magatzen automatitzat, controlat per una placa arduino. Avui ens ha portat el  “lector de codis de barres” que llegeix la identificació del paquet i transmet la informació a l’elevador que el portará al su lloc a la estanteria. El lector  té  trampa, ja que el que fa es  llegir la longitud de tres  cargols que sobresurten sota el palet. Amb les combinacións de tres  cargols llargs o curts es poden donar 8 valors diferents. Hi ha a la base quatre palpadors que accionen quatre microinterruptors que formen el numero. El quart valor el que fa es encendre un led enfocat al codi de barrres enganxat al paquet, per simular la “lectura”.

En Sebastiá ens ha explicat els seus tempteigos amb el pes del paquet, que ha de ser mínim per tal de no carregar massa el motor de l’elevador, ha de ser prou gran com per activar els quatre microinterruptors.

En Jordi Valles ens ha portat una demo d’ una reducio 4/5 feta amb cadena. No hi ha parells de engranatges per cadena que donin aquesta relació, per aixó ha fet servir una roda composta, feta amb rodes petites fixades al voltant d’un eix. Es una sol·lució una mica dificil d’ajustar, ja que cal igualar les distancies al centre de manera exacta. La transmissio oscil·la una mica perque la roda  “virtual” resultant no es circular sino poligonal. La idea d’en Jordi es aplicar aixó a la seva propera màquina de trenar.

L’ Antonio Ruiz ha portat la  eina amb la que va fer algunes de les peces del Land Rover de la reunió anterior. Es tracta d’una doblegadora de peces  en angle, per tal de fer peces especials. La peca a doblegar, inicialment plana, es coloca entre les guies i es fixa amb un passador. Al tancar les plaques la peça queda doblegada. Li ha calgut adaptar unes frontisses comprades a la serrallería, ja que les frontisses Meccano no son prou sólides per a aquesta feina.

Ha portat també el seu mini-diferencial refet amb pinyons de llautó. Ha fet servir pinyons de 13 dents, del tipus del pinyó de sortida del motor de corda M1. S’ha trobat amb que els boixets dels pinyons s’interferien, ja que tenen mes diametre que la part dentada. Per aixó ha hagut de rebaixat els boixets amb el torn. Noteu també la roda catalina de nylon aue comparteix boixet amb una de les rodes laterals del diferencial.

Aixó ha estat tot, la propera reunió serà l’11 de maig.