23 de febrer de 2014

La reunio d’avui no ha aportat mes de dos models.

L’Artur Vila ens ha portat, com es habitual, algun material per vendre.

Hem pogut veure les rodes de radis 19C, tan práctiques per fer cotxes antics. A pesar de semblar de fundició, son fetes de xapa estampada, igual que les politges. Els anglesos en diuen Artillery wheels, potesr perque les seves primeres aplicacions als manuals van ser models militars. Aquestes rodes es poden fer servir amb pneumátics per politja de 3″, per aixó hi ha dues escoles, la conservadora, que prem el pneumátic entre dues rodes de radis, i la anglesa, que talla la vora de secció triangular de dins el pneumatic per donar-li una superficie interior plana. Aixó permet de fer-los servir tant a les rodes de radis com a les politjes.

Hem pogut verure també uns pneumàtics dels “de cendrer”, dists així perque en el seu moment anaven muntats al voltant d’un cendrer que es donava com a publicitat d’ una empresa de pneumátics. Cal fer-los una roda a mida,  aquests en tenen prou amb la roda de radis.

Ha portat també uns portalampares molt ben acabats, de la marca suïssa Stokys.

En Vallés ens ha sorpres amb una maquina de dibuixar el·lipses. L idea li va venir del mecanisme d’un torn ornamental. Una disc  gira impulsada per un motor. Mijançant una varilla que pot correr en sentit radial, fa girar un anell que está sobre una base que pot posicionarse sobre unes guies per tal de variar-ne la excentricitat. L’anell suporta una taula de dibuix sobre la que un rotulador fixat a un suport traça les el.lipses. El mecanisme es curiós preque l’anell simplement llisca sobre la vora d’un altre anell igual, sense cap tipus de rodament, només amb una mica d’oli.

L’Antoni Gual ha portat la seva locomotora 4-4-0, de les de les`pel.licules del Far West  que ha allargat i ha dotat d’un embielatge a les rodes de tracció i d’una xemeneia mes realista. Te intencio d’afegir-hi un tender.

Aixó ha estat tot. Per la propera reunió el dia 9 de març hi ha convocada la Junta General.

9 de febrer de 2014

Avui hem tingut un dia molt ferroviari, encara que hi ha hagut de tot.

Anem primer per la part no ferroviaria:

En Gerard Salvadó  está construint un esportiu  Morgan  de 3 rodes, dels que portaven un motor bicilindric refrigerant per aire al davant, a la vista.El millor de tot es que l’está fent basant-se en fotos d’altres models trobades a Internet. Ha pogut obtenir dels altres presents els peces que li manquen per poder.lo completar. Com es pot veure a la foto el model quedará impresionant.

En Jordi Fabregat  ens ha portat una de les seves curiositats de col·leccionista. La peça numero 154, anomenada en anglés corner angle bracket  te dues versions a i b, a dretes i a esquerres. El que ens ha fet descobrir  en Jordi es que es va fabricar durant un temps el 1927  amb dos forats allargats, i despres ja sempre es va fer amb un sol dels forats allargats. A la foto en podeu veure les dues versions.

L’ Artur Vila ha tornat a portar peces per vendre.  Aquí tenim una caixa per  9 bateries de tipus C  amb sortides a 12  y 4,5V,  dels anys 70.

Un motor de 12V CC, el que Meccano anomenava Powerdrive i que fabricava a Alemania la empresa Richard. Avui en dia els modelistes el recorden com el motor Marx, una empresa que fabricava models de trens. El motor porta una caixa de reducció a la que es poden seleccionar, amb el motor aturat, sis relacions de reducció diferents, aixó  permet d’adaptar  fácilment  la velocitat de gir a les necessitats del model.

En Vila també ha portat una interessant cremallera amb dentat gran, per anar amb el pinyó del plat giratori, fet en el sen moment per MW Models.

En Jordi Vallés está fent un teler. Ens en va portar a la darrera reunió el mecanisme de llençadora. Els telers porten un parell de bastidors amb lliços , que mouen alternativament els dos pans de fils de la trama.  Hi ha lliços Meccano,  pero cal comprar-los bastant cars.  Com que son simples peces de filferro, s’els pot fer un mateix fácilment. A la foto dos lliços meccano de procedéncia diferent, a la part baixa els que fa la méquina d’en Vallés. Cadascun te una longitud diferent ja que va en un marc d’amplada diferent.

La máquina de fer lliços es pot trobar als Meccano Magazines antics . Porta un piu central que forma el forat  del lliç i dos eixos que cargolen el filferro en direccions contraries i el el mantenen tensat.  Al  lateral de la maquina uns pius permeten de medir i tallar el llaç de filferro al que després donarem forma.

En Juliá Azuara ens ha portat una curiositat no Meccano, una locomotora Märklin pintada amb motius de joc de construcció metàlic. Sembla ser que es la reproducció d’una màquina real amb la que Märklin va fer publicitat als ferrocarrils suïssos als anys 60.

L’ Antonio Ruiz segueix ampliant el seu tren de l’ Oest a escala petita, li ha fet un furgó i n’ha pintat la carbonera de negre. La veritat es que fa patxoca, i cada detall que hi afegeix el millora.

L’Antoni Gual está modificant la locomotora de l’Oest que va fer pel concurs  de Nadal dels Spanners. Aquell model estava escurçat degut a les limitacions de longitud del concurs. Ara li ha afegit una xemeneia feta per l’Antonio Ruiz, ha allargat la caldera, i li ha posat rodes mes grans i uns nous cilindres que portaràn el seu sistema de bieles.

Aixó ha estat tot. La propera reunió es el 23 de febrer.