10 de novembre de 2013

Avui hem tingut una sorpresa: ens havíen entrat a robar, trencant els panys dels mobles per veure el que hi havia. Per sort els lladres han considerat el Meccano com ferro vell i no s’han endut res!

L’Antonio Ruiz ens ha portat una de els seves peces modificades. La funció d’ acoblar dos rodes sobre un mateix eix, sense haver de fixarles a aquest  la fa la peça numero 171, que permet d’unir els dos boixets entre si . Aquesta peça te el problema de que obliga a una separació important entre les dues rodes. L’ Antonio, que disposa d’un torn, ha tallat una peça 171, n’ha rebaixat les dues parts i les ha enganxat amb Araldit, de manera que ara els boixets de les dues rodes es toquen i la separació es la mínima.  S’ ha quedat molt parat quan ha sabut que el Sr  Borrill subministra acoblaments d’aquest tipus ja fets…

131110_5

L’Antonio ens ha portat la seva ultima joguina, un helicópter de radio-control per a interior.  Desprès d’haver-ne tingut i trencat uns quants anteriorment, l’ Antonio es de la opinió de que la tecnologia d’aquests aparells ja es fiable, el vol es estable, son f’acils d’aprendre a controlar, i per acabar-ho d’adobar el rotor se flexible de manera que si es dona un cop no es trenca. I tot per menys de 40 €… el Meccano te cada dia una competencia mes forta!

131110_3 131110_2

En Sebastiá Atserias, que segueix amb el seu magatzem robotitzat manat per una placa Arduino, ens ha portat una placa de vuit  relés multiplexada que va muntar fa uns 20 anys a partir d’un kit de la revista Elektor, ja desapareguda. Fent servir tres sortides digitals es selecciona un dels 8 relés, i amb una 4a sortida s’activa.

131110_6

Seguint amb el tema dels cargols especials que vam comentar en una reunió anterior, en Sebastiá ens ha portat dues mostres de cargols Meccano de llautó. Veiem a la esquerra el  140y per l’acoblament universal i a la dreta el 231, per l’eix acanalat.

131110_4

En Jordi Vallés ens ha portat un aparell espectacular ple d’engranatges, que ha fet per una maquina de dibuixar automática que va fent dibuixos diferents sobre una cinta de paper de maquina de calcular,  de l’estil de la del Sr A. H. Boerdijk.  El mecanisme es el cor de la máquina, es tracta d’ una transmissió intermitent amb una entrada i dues sortides en que la relació de la entrada i cada una de les sortides varia de forma pseudo-aleatoria. A que sembla senzill?

La idea es la de mantindre un parell de relacions fixes durant la execució d’un dibuix, i al acabar avançar la cinta de paper, canviar les relacions de transmissió i començar un dibuix nou, sense repetir disseny durant una colla de cicles.

131110_1Intentarem explicar-nos. L’eix horitzontal es el de comanament i fa girar mitjançant vis-sens-fins les rodes dentades de la base dels eixos de sortida. Aquestes rodes tenen 55 i 66 dents i no estan fixes als eixos sino que estan acoblades a plaques frontals de simetria pentagonal i hexagonal (les fabricava Exacto) que porten els trens d’enganatges. Cada 11 voltes de l’eix  de comanament  un  dels trens d’engranatges de cada banda engrana amb els pinyons de l’eix vertical central que es el d’entrada, i al mateix temps amb els pinyons de l’eix central del tren que transmeten el moviment a la roda de la part superior . D’aquesta manera cada 11 voltes  de l’eix de comanament, l’eix central fa girar els dos laterals amb relacions diferents.  …be,  tot aixó, si el redactor  ha entes bé la explicació d’en Jordi.

I aixó es tot. La propera reunió es el 24 de novembre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s