24 de Novembre de 2013

Avui ha començat la cosa una mica trista pero la gent ha anat arribant amb prous coses curioses.

En Gerard Salvadó ens ha portat un magnífic descapotable, del manual del nº 4 dels anys 60, que mes d’un dels presents havia fet de petit.

Tambe ens ha portat un  accessori de ferreteria per penjar coses del sostre, l’ anomenat ángel  o angelet. Ha descobert que la rosca dels accessoris antics es compatible amb la rosca  Witworth 5/32 del Meccano. Els moderns, es clar, ja no serveixen perque tenen rosca métrica. Ja podeu anar despenjant totes les lampares…

L’Antonio Ruiz ens ha portat una joguina electrónica que ha reparat montant-hi motors i rodes meccano. Te un detector d’obstacles amb tres leds infrarrojos i motors de tracció independents a banda i banda, de manera que quan troba el cami lliure avança i quan detecta un obstacle gira sobre si mateix. Tot aixó ho aconseguía amb un parell de llaços de realimentació, res de microprocessador. Be, aixó era el que se suposava que havia de fer, pero hem comprovat que feia just el contrari: girava sobre si mateix quan tenia el cami lliure i carregava de cap contra els obstacles. Hem pogut solucionar el problema invertint la polaritat d’un dels motors.  Mira que som bons!

Ens ha portat també unes peces de plastic estranyes gravades Meccano i amb uns encaixos que concideixen amb les femelles del joc. Ell les fa servir com a aïllants eléctrics. Gracies a les taules de l’Oscar Felgueiras les hem pogut identificar com a peça B728, de la serie Action Play.

En Jordi Vallés ens ha portat els seus esbossos per tal d’automatitzar el procés de fer ocelletes i aliviar la cárrega de treball de moltes oficines. Els esbossos tenen ja una pila d’anys, i es que fer una maquina que manipuli el paper no es una tasca fàcil.

També ens ha portat un pantógraf de maquina de dibuixar fet amb varilles. El suport del bolígraf es un suport de serra circular Meccano,  i per adaptar -hi els acoblaments a varilla   ha calgut fer-ne mes gran el diametre del forat .

Fora del Meccano, ens ha portat com a curiositat un cargol dels que ADIF fa servir per subjectar les vies de tren a les travesses de fusta. Una bon troç de ferro!

L’ Antoni Gual ha portat una demostració de quatre diferents solucions per quan cal una maneta amb una excentricitat menor d’un forat.  La imatge val mes que mil paraules.

També ha portat el model que ha fet pel concurs de Nadal d’enguany de la llista de correu dels Spanners, que consisteix en fer un model que càpiga dins un cub de 9 x 9 x 9 forats. Ha aprofitat els cavallets que ja tenia fets i els ha muntat en un carrusel de la mida adequada. Aquesta versió, es clar, no es motoritzada.

I aixó ha estat tot. La propera reunió es els 8 de desembre. No preveiem gaire assistencia perque es un pont.

10 de novembre de 2013

Avui hem tingut una sorpresa: ens havíen entrat a robar, trencant els panys dels mobles per veure el que hi havia. Per sort els lladres han considerat el Meccano com ferro vell i no s’han endut res!

L’Antonio Ruiz ens ha portat una de els seves peces modificades. La funció d’ acoblar dos rodes sobre un mateix eix, sense haver de fixarles a aquest  la fa la peça numero 171, que permet d’unir els dos boixets entre si . Aquesta peça te el problema de que obliga a una separació important entre les dues rodes. L’ Antonio, que disposa d’un torn, ha tallat una peça 171, n’ha rebaixat les dues parts i les ha enganxat amb Araldit, de manera que ara els boixets de les dues rodes es toquen i la separació es la mínima.  S’ ha quedat molt parat quan ha sabut que el Sr  Borrill subministra acoblaments d’aquest tipus ja fets…

L’Antonio ens ha portat la seva ultima joguina, un helicópter de radio-control per a interior.  Desprès d’haver-ne tingut i trencat uns quants anteriorment, l’ Antonio es de la opinió de que la tecnologia d’aquests aparells ja es fiable, el vol es estable, son f’acils d’aprendre a controlar, i per acabar-ho d’adobar el rotor se flexible de manera que si es dona un cop no es trenca. I tot per menys de 40 €… el Meccano te cada dia una competencia mes forta!

En Sebastiá Atserias, que segueix amb el seu magatzem robotitzat manat per una placa Arduino, ens ha portat una placa de vuit  relés multiplexada que va muntar fa uns 20 anys a partir d’un kit de la revista Elektor, ja desapareguda. Fent servir tres sortides digitals es selecciona un dels 8 relés, i amb una 4a sortida s’activa.

Seguint amb el tema dels cargols especials que vam comentar en una reunió anterior, en Sebastiá ens ha portat dues mostres de cargols Meccano de llautó. Veiem a la esquerra el  140y per l’acoblament universal i a la dreta el 231, per l’eix acanalat.

En Jordi Vallés ens ha portat un aparell espectacular ple d’engranatges, que ha fet per una maquina de dibuixar automática que va fent dibuixos diferents sobre una cinta de paper de maquina de calcular,  de l’estil de la del Sr A. H. Boerdijk.  El mecanisme es el cor de la máquina, es tracta d’ una transmissió intermitent amb una entrada i dues sortides en que la relació de la entrada i cada una de les sortides varia de forma pseudo-aleatoria. A que sembla senzill?

La idea es la de mantindre un parell de relacions fixes durant la execució d’un dibuix, i al acabar avançar la cinta de paper, canviar les relacions de transmissió i començar un dibuix nou, sense repetir disseny durant una colla de cicles.

Intentarem explicar-nos. L’eix horitzontal es el de comanament i fa girar mitjançant vis-sens-fins les rodes dentades de la base dels eixos de sortida. Aquestes rodes tenen 55 i 66 dents i no estan fixes als eixos sino que estan acoblades a plaques frontals de simetria pentagonal i hexagonal (les fabricava Exacto) que porten els trens d’enganatges. Cada 11 voltes de l’eix  de comanament  un  dels trens d’engranatges de cada banda engrana amb els pinyons de l’eix vertical central que es el d’entrada, i al mateix temps amb els pinyons de l’eix central del tren que transmeten el moviment a la roda de la part superior . D’aquesta manera cada 11 voltes  de l’eix de comanament, l’eix central fa girar els dos laterals amb relacions diferents.  …be,  tot aixó, si el redactor  ha entes bé la explicació d’en Jordi.

I aixó es tot. La propera reunió es el 24 de novembre.