26 de Maig del 2013

Avui ens hem tornat a trobar: feia un dia que convidava a la mandra, pero aixó no ens ha fet quedar a casa!

En Ruiz i en Vallés es portaven avui un intercanvi relacionat amb una de les peces mes curioses del Meccano, el volant d’inercia, peça 132. Tenia un diseny de volant d’inercia dels classics, amb  sis radis i malgrat tenir uns 7 cm de diametre, tenia una inercia considerable perque era feta d’una aleació de plom. Es una de les peces que es va deixar de fabricar durant la Segona Guerra Mundial, per el que el seu preu avui dia es considerable.  Enguany no seria possible utilitzar plom en una joguina, i les reproduccions que es fabriquen son de fosa o de llautó. Vegeu-ne les detalls al Museu de NZMeccano

En Gerard Salvadó ha estat experimentant amb diferencials i ens ha portat dos models. Un d’ells, el clássic amb rodes catalines, es massa gran per posar entre les rodes del darrera d’un model de vehicle.  El seu segon intent ha fallat per no disposar de les peces adequades: el diferencial de pinyons. Aquest es mes compacte i de diámetre adequat per les rodes de goma d’una sola peça. Per fer-lo calen rodes de boixet de sis forats o les distàncies entre forats no permeten que els pinyons engranin.

Aprofitem per posar enllaços a diferents pagines sobre diferencials: Els  diferencials curiosos d’en vallés, el diferencial sense engranatges de Raimundo Gaspar,  la recerca del diferencial mes estret  al forum de NZMeccano, un article en catalá sobre usos dels diferencials, i els diferencials autoblocants d’ Alan Wenbourne (en anglés) per als que calen engranatges helicoidals especials.

En Gerard ha portat també una peça de la seva col.lecció, un manual de Temsi , una copia holandesa del Meccano ja desapareguda. Les peces tenien la meteixa denominació que les del Meccano i eren quasi iguals, amb algunes excepcions com les rosques que eren métriques.

Hem estat comentant la Fira de la Joguina de Figueres que es va celebrar el cap de setmana passat. No hi va haver en aquesta fira res de destacable en el ram del Meccano, a part de la asistencia dels companys Azuara i Gual, el primer en la seva activitat paral.lela de fabricant de ponts de celosia d’acer per als maquetistes ferroviaris.

A Figueres sempre es pot visitar el Museu del Joguet de Catalunya, amb la seva entrada presidida per la impressionant Torre Eiffel que va fer el company Albí Vendrell per la casa Metaling. El museu es una mica atapeït, i el Meccano es la única joguina que hi té sala propia.

En Vallés está de nou atrafegat amb les máquines de dibuixar amb pantógraf, ens n’  ha portat un de triple, en que dos d’els pantógrafs son primaris, accionats de  forma independent i el tercer combina les sortides d’ambdos per tal de lograr un dibuix mes complex. Per lograr combinacións interessants caldrá ajustar els pantografs primaris segons les relacions de transmissió que va publicar ell mateix a la web del club fa uns mesos. Poden sortir-ne coses ineressants, encara que vista la mida del pantógraf, la máquina pot sortir una mica grossa…

Hem rebut el numero  100 de la revista Constructor Quarterly, un extraordinari que incloïa un regal: Una reproducció de la cinta métrica que regalaven als anys 30 els revenedors de  Meccano als seus clients. Per una cara hi ha una llista de récords de velocitat, encapçalada per…. Sir Malcolm Campbell!!

Recordem que el company Sebastiá Atserias ha vist dos dels seus articles publicats a aquesta revista, i  en ve un altre de camí. Tambe recordem que el desaparegut companyJosep Bernal va subministrar l’original del retallable pertanyent al Meccano numero 000 que edita la revista.  Si amplieu la foto de l’ enllaç podeu veure que hi diu “Impreso en Barcelona (España)”.

I aixó ha estat tot. Us esperem el proper nou de juny.

12 de maig del 2013

Avui hen tingut un bon dia, tant en meteorologia com en novetats.

En Raimon Ripoll ha portat una misteriosa roda d’ escapament per rellotge que ha trobat en un Meccano usat. Esta gravada “Meccano  Fabriqué en Anglaterre”, aixó ens fa datar-la a la década dels anys 20. Apart d’aixó no sabem res d’aquesta peça. Es una peça  original de la que no tenim informació?  Está feta a cop de llima a partir de una roda per cadena nº 95?. Qué n’opineu? En Ripoll ha promés recompensar en peces de Meccano a qui li aporti dades. Envieu-nos comentaris!

Ens ha visitat en Gerard Salvadó de Cambrils, a qui esperem acollir aviat com a soci.  Ens ha portat un dels seus models petits:  una grua del seu disseny propulsada per un motor francés de 6V d’una versió antiga amb una carcassa llisa.

L’Antonio Ruiz ens ha portat una seleccio de  components fets a mida, per tal de  resoldre els problemes que se li presenten. Per una banda un rodament axial fet amb una roda de tambor sense boixet i boles de rodament de 5 mm.

També ens ha explicat la técnica per alinear les peces que ha utilitzat en el seguent “collarí llarg”, fet unint amb Araldit diferents boixets de velles rodes de plástic. Cal greixar la varilla emprada per alinear les peces i anar-la movent durant el secatge del adhesiu sense despistar-se , ja que l’Araldit no perdona.

També ens ha portat un mini-motor d’helicopter de radio-control a on podem apreciar el calibre minúscul del bobinat.

En Sebastià Atserias ens ha mostrat la evolució de la seva plataforma per al magatzem robotitzat. La ha muntada en una estructura que formará part de l’elevador que portará els palets a la seva estanteria. La plataforma va moguda per un motor Mini-Richard de 6 velocitats que sembla el Powerdrive Meccano reduït a escala (recordem que era Richard qui fabricava aquests motors per Meccano). La plataforma porta també un potenciómetre que transmet la seva posició a la placa controladora, per que aquesta pugui tallar la corrent al motor al arribar a la extensió demanada.

En Jordi Vallés ens ha portat una provatura seva per a un teler sense llençadora. La llençadora i les seves maces impulsores han desaparegut dels telers moderns substituits per  braços extensibles (rapiers) o raigos d’aire o d’ aigua que porten el fil de la trama d’una banda a l’altre de l’ordit. En Vallés està intentant fer funcionar dos braços extensibles, un que porta el fil fins a mig cami i l’altra que el recull i el porta a l’altre extrem. Ha fet els dispositius de subjecció del fil un amb un clip i un altre amb una agulla de les de la máquina de tricotar. No acabem d’entendre  el que porta de cap…

Ens ha mostrat també  la evolució de la seva máquina de fer mitjons, ja a punt per muntar-hi una lleva cilíndrica que aixecará les agulles per torn, i una  contra-lleva també cilíndrica que les retornará a la seva posició.

Finalment ens ha portat una nova figura feta amb clips.

L’ Antoni Gual ha portat un model de cavallets a escala reduïda, mogut per un motor de corda Magic. El mes curiós es que el motor va subjecte amb un pneumátic de goma només per la seva politja de sortida al boixet d’una roda catalina que está fixada a la base. El motor, al girar, empeny un topall que fa girar els cavallets. D’aquesta manera es fácil extreure el motor per donar-li corda, i la corda dura força estona, ja que no hi ha cap reducció.

Ens ha portat també un possible cavall, fer amb Meccano. Degut al poc par motor potser els cavalls Meccano haurán de ser substituits per figures retallades en cartró o fusta..

I aixó ha estat tot, una bona collita.

Fins  a la propera reunió, el diumenge 26 de maig!