24 de març de 2013

En aquesta reunió el vostre informador va fer campana i va delegar les funcions de reporter a en Jordi Vallés. Es a través de les seves fotos i redactat que hem pogut muntar l’article.

Avui l’Enric Olivella ens ha sorprès amb un model no Meccano  una màquina de vapor real, feta per ell ja fa un temps a partir d’uns plànols i d’unes peces de fundició (casting) de la firma anglesa Stuart. Pesa uns dos kilos i fa un 25 cm de llarg. Es una llástima que no hagi pogut portar la caldera, ens hem quedat amb les ganes de veure-la funcionar. Sabiem que era un bon modelista, es una llástima que  últimament pot treballar poc.

En Sebastià Atserias ha dut la plataforma automàtica porta-palets que va utilitzar en el magatzem robotitzat que va fer ja fa uns quants anys. El va portar per recollir suggerencies  sobre com el podria fer més petit sense perdre les prestacions actuals. Va recollir diverses opinions i sugerencies que podrá provar. En Sebastiá está intentant també recuperar la placa electrónica que va fer servir en aquells models, pero per desgrácia té un port Centronics, que els PC’s d’avui en dia ja no tenen…

En Jordi Vallés ha dut un regulador centrífug acoblat a un antic motor de corda niquelat. El regulador duplica el que porten internament aquests motors, i permet d’experimentar amb ell. Hem pogut comprovar que la durada de la marxa del motor es de uns 12 minuts amb el regulador i 1.3 minuts sense.

L’Antonio Riuz está treballant a fons en el seu helicópter a l’extrem d’un braç giratori. El tamany del model  fa inviable portar-lo a les reunions dominicals. En’s n’ha portat un video perque ens poguessim fer una idea, ha causat molt bona impressió. Quan el model estigui acabat es podrá variar a distancia la velocitat del rotor i la inclinació de l’ aparell, de manera que s’en podrá controlar el vol.

Ens  ha ensenyat el  mecanisme de control d’inclinació amb cremallera que va emprar en una primera versió del helicopter.

Tambè ha portat un mecanisme reductor molt compacte de creació pròpia amb una barreja de engranatges de plàstic i llautó.

I aixó es tot per avui, la propera reunió será el diumenge 14 d’abril.

10 de març de 2013

Avui hi ha hagut força novetats. Deu ser cosa del temps, perque ens ha fet un bon solet.

Per començar l’Enric Olivella ens ha portat una de les seves peces de coleccionista: un parell de motors anglesos dels anys trenta, amb plaques laterals i alimentació a 110V alterna.Imagineu una joguina funcionant amb tensió de xarxa i sense cap protecció!  Sembla ser que els van retirar aviat…

Els motors de plaques laterals eren universals es a dir, el seu circuit eléctric els feia aptes per funcionar amb corrent continua com en alterna. Es van estar fabricant en diferents versions desde 1916 fins els anys 70, amb models amb tensions nominals desde 4 volts fins als 20 volts, i en aquest cas molt especial a 11oV.

L’ Antonio Ruiz va comprar ja fa una any unes orugues de la casa Metallus que va fer servir en la draga a vapor de la darrera exposició. Les orugues eren de molt bon veure, pero també tenien molts fregaments entre els seus components, el que va impedir que a la exposició la draga pogues moure’s.  Per aixó ha decidit fer les seves propues orugues, amb peces de Meccano. Les hem pogut probar i aquestes van molt suaus!

També ens ha portat el rodament a boles sobre el que girará el seu model d’ helicópter a la punta d’un braç. El rodament no fa servir l’eix central, que queda lliure per pasar-hi una varilla que inclinará l’ helicopter endavant o endarrere per tal de que avanci o retrocedeixi.

Tant ler rodes dentades de les orugues com el rodament de l´helicopter porten la seva ultima provatura en modificacions. Disposem d’algunes politges de 2 polzades sense boixet, a les que ningú troba aplicació. Ell les aplana amb un martell per fer-ne discs. En el cas del rodament n’ha muntat dues a costats oposats d’un boixet recuperat d’un engranatge de plàstic que es va morir de vell.

Ens ha portat també unes plaques rigides que fabrica Metallus amb la marca gravada, per tal de posar-les als models i fer-li propaganda al fabricant. Curiosament estaven gravades amb l’anyada, es veu que volen que la gent en compri cada any…

En Vallés ens ha portat una nova versió de la seva taula pivotant que manté la seva superficie horitzontal. Aquesta era mes esvelta, feta amb varilles i amb un contrapés de plom a la part baixa, de manera que retornava sola a la vertical. No sabem quin us li donará, ell suggereix de fer-ne una maquina de dibuixar. Potser del  tipus de l’ harmonógraf?

I finalment la reunió ha acabat amb tothom remenant “l’estoc de can Poch”. La Penya va comprar l’estoc de peces del fabricant espanyol de Meccano quan aquest va tancar als anys 80. Podeu imaginar les escorrialles que en queden despres de 30 anys d’anar-nos repartint les peces… Pero sempre es agradable remenar i trobar aquella petita peça de poc valor que ens pot salvar un model!

La propera reunió es el 24 de març, ens temem que molts s’en anirán fora per Setmana Santa.