Hi han hagut coses interessants en aquesta primera reunio de l’any, l’any promet!
L’Enric Olivella ens ha portat una peça de museu, un motor de corda Märklin de la década de 1910. Te un tamany respectable, tres eixos de sortida, una palanca d’inversió i una selectora d’eixos. Una magnífica peça de col.leccionista, en perfecte estat de funcionament, a pesar de tenir cent anys. Märklin va fabricar aquest motor per Meccano fins que les dues empreses van quedar a bàndols oposats a la Primera Guerra Mundial. Aquests motors eren molt útils en una década en que la majoria de cases no tenien encara electricitat.


En Josep Ortega ha distribuit el DVD sobre la darrera exposició, que ha produit ell mateix amb la ajuda del seu fill, i que la Penya te costum de regalar als expositors.

L’Antonio Ruiz ens ha portat una bigueta amb reforç en zigzag que ha estat provant. No es per puristes, ja que la peça en zigzag es una tira doblegada.

En Sebastiá Atserias ens ha ensenyat les fotos fetes de forma professional per l’Enric Esplugues, per a la propera publicació d’un article sobre el model dels Patinadors, que va agradar tant a la darrera exposició. Aqui hi ha un video del model en funcionament.

En Jordi Vallés ha tingut la amabilitat de fer i portar-nos cinc models de demostració d’ acoblaments mecánics (en anglés linkages) per potes de maquines de caminar. Aquests acoblaments cal que tinguin durant la part baixa del recorregut de la pota un moviment quasi totalment horitzontal, per tal de no fer trontollar el model a cada pas. Cal indicar que aquests mecanisms s’adapten malament a la construcció en petita escala, ja que topem amb la distancia entre forats del Meccano, que no permet de mantenir correctament moltes de les proporcions.
L’acoblament de les Straandbeest de Theo Jannsen, prou conegut en el medi Meccano.

L’acoblament de la aranya de Klann.

L’acoblament del rus Pafnuti Chebischev, que es el seu mecanisme de linia recta invertit. D’aquesta manera les potes penjen del mecanisme i cal alguna ajuda per assegurar-ne la estabilitat.

Un acoblament publicat al numero de novembre 1984 de “The Meccanoman’s Newsmag”, per Robin Lake. Requereix una unió lliscant.

I per fi, l’acoblament del Rickshaw Man de Phil Edwards, trobat per l’autor del model per simulació informática. Es molt realista perque es l’unic que te articulació de genoll i simula una cama humana. Com a contrapartida, cal obligatoriament fer servir longituds fora del módul Meccano.

L’Antoni Gual ens ha comentat el programa de calcul de trens d’engranatges que está fent. Durant les proves ha trobat dues aproximacions al valor irracional de la arrel de 2 prou bones, amb errors quasi iguals i oposats. Recordem que les relacions de canvi amb valors irracionals no es poden mes que aproximar amb engranatges, que es basen en números racionals o quebrats. Per una banda la relació 140/99 s’aproxima a la arrel de 2 en -0,00005, per altra banda la 99/70 s’hi aproxima en +0,00005. Totes dues relacions es poden aconseguir amb només dos parells d’engranatges compatibles.

S’ha comentat que al ser els errors quasi iguals pero oposats, si s’uneixen els dos trens mitjançant un diferencial a la gabia d’aquest obtindrem la mitjana de les dues relacions, i quasi neutralitzarem l’error. Obtindrem una aproximació a la arrel de 2 amb un error de 0,000000001. Aquest error en un rellotge equivaldría aproximadament a un segon a l’any. Qui te els engranatges per provar-ho?
La propera reunió es el 27 de gener, no falteu a la cita.